El balanç d'aquest 2025 confirma una davallada important: s'han comptabilitzat 1.147 papallones de 28 espècies, una xifra que queda molt lluny de les 2.207 registrades el 2024. Les espècies més abundants han estat la saltabardisses cintada (Pyronia bathseba), amb 317 individus, seguida de la margenera comuna (Lasiommata megera) amb 230, el faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia) amb 89, la blanqueta de la col (Pieris rapae) amb 70, el faune bru (Hipparchia statilinus) amb 68 i la bruna de bosc (Pararge aegeria), amb 60 individus. És destacable l'abundància en aquest itinerari del faune bru, espècie que ha desaparegut d'altres indrets de Catalunya.

També han presentat comptatges destacats la papallona reina (Papilio machaon) amb 56 individus, la blanca de la col (Pieris brassicae) amb 46, la marbrada comuna (Euchloe crameri, 30), la marroneta de l'alzina (Satyrium esculi, 26), la migradora dels cards (Vanessa cardui, 26), la reina zebrada (Iphiclides feisthamelii, 24), la cleopatra (Gonepteryx cleopatra, 21) i la safranera (Colias crocea, 18).

Altres espècies s'han mantingut en valors més baixos. La papallona de l'arboç (Charaxes jassius) ha aportat 12 individus, mentre que la turquesa mediterrània (Glaucopsyche melanops) i la bruixa (Brintesia circe) n'han sumat 9 cadascuna. Per sota dels cinc exemplars apareixen espècies com l'atalanta (Vanessa atalanta), la llimonera (Gonepteryx rhamni), la verdeta de l'ull blanc (Callophrys rubi), totes amb un sol individu, o la blaveta comuna (Polyommatus icarus), amb 3 exemplars. Com és habitual, el mes de juny ha estat el període de màxima activitat, destacant especialment el 13 de juny, dia en què es van registrar 178 papallones, el màxim d'observacions de tota la temporada.

Aquesta disminució global, que afecta especialment les espècies més comunes i fa que nou espècies no superin els cinc individus en tota la temporada, apunta cap a una tendència preocupant. Tot i que les oscil·lacions són habituals entre els ropalòcers, i la pluviometria és un factor de pes en aquest sentit, el descens és significatiu respecte a l'any anterior, i les dades de tendència acumulades dels darrers anys suggereixen els efectes del canvi global provocats pel canvi climàtic, amb onades de calor i sequeres recurrents. També el progressiu tancament de la vegetació, cada vegada més forestal i amb menys espais oberts de prats i pastures, s'apunta com un factor que està afavorint aquest canvi en les espècies. La recollida sistemàtica de dades que es continuarà fent seguint el protocol BMS servirà per anar confirmant i afinant aquestes tendències.