L’estudi ha cartografiat 3.863 hectàrees del Parc de la Serralada de Marina i el seu entorn a escala 1:10.000, identificant 121 hàbitats CORINE diferents. Pel que fa als hàbitats d’interès comunitari (HIC), se n’han identificat 12, d’acord amb la classificació establerta per la Directiva Hàbitats (97/62/CE), dos dels quals tenen la consideració de prioritaris segons aquesta normativa europea.

Els resultats mostren que un 21 % del territori ha experimentat canvis d’hàbitat en els darrers catorze anys. Tot i que aquestes transformacions es reparteixen per tot l’espai natural, són especialment freqüents en zones agrícoles, urbanitzades o afectades anteriorment per incendis, tales o altres pertorbacions.

La principal conclusió és la tendència clara cap a la maduració de la vegetació. Els boscos han augmentat la seva presència i ocupen actualment el 25,9 % de la superfície cartografiada, mentre que les formacions arbustives i herbàcies han retrocedit. L’expansió dels alzinars i de les pinedes és especialment significativa. Els alzinars amb roures han guanyat gairebé 44 hectàrees, els alzinars amb pins més de 27 hectàrees i les pinedes de pi pinyer unes altres 27 hectàrees.

Aquest procés respon principalment a la successió forestal natural, responsable del 24 % dels canvis detectats, seguida de l’embosquinament, que representa un 16,1 %. També han tingut un paper destacat l’emmatament i l’abandonament agrícola.

En paral·lel, els espais oberts han continuat disminuint. Els ginestars han perdut més de 70 hectàrees, els prats d’albellatge gairebé 45 hectàrees i els llistonars més de 43 hectàrees. També s’ha constatat una reducció de les superfícies agrícoles, tant dels conreus herbacis com dels llenyosos, i un augment dels camps abandonats i de les comunitats ruderals.

L’estudi també alerta de la regressió d’alguns ambients humits, afectats per la sequera i la degradació dels cursos d’aigua. És el cas de les vernedes, que han reduït la seva superfície a la meitat, o d’altres herbassars lligats als torrents i zones humides. Per contra, els canyars dominats per la canya (Arundo donax), una espècie invasora, han continuat expandint-se.

La nova cartografia esdevé una eina de referència per al seguiment dels hàbitats a llarg termini i per avaluar-ne l’estat de conservació. Aquesta informació permet orientar les actuacions de gestió, restauració i conservació que es desenvolupin al parc en els propers anys, així com donar resposta als requeriments de seguiment dels hàbitats d’interès comunitari de la Xarxa Natura 2000.

El treball ha estat impulsat per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i desenvolupat pel Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació (GeoVeg) de la Universitat de Barcelona, integrat a l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio).