El cranc de riu de potes blanques ha patit una reducció del 60 % de la seva població en els darrers 20 anys, fet pel qual es considera en perill d’extinció a casa nostra. Una trentena de les escasses 200 poblacions que queden a Catalunya, aproximadament el 15 %, se situen dins de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona o al seu entorn: dotze al Parc Natural del Montseny, vuit a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, set al Parc de Montesquiu i una al Parc del Montnegre i el Corredor. A la pàgina del Pla de gestió del cranc de riu a la Xarxa de Parcs Naturals es mostra l’evolució dels principals indicadors de conservació establerts.

En el marc del pla de gestió que la Diputació de Barcelona executa en col·laboració amb l’associació Paisatges Vius per a conservar l’espècie, al Parc del Castell de Montesquiu es fa un seguiment anual a cada població per avaluar la seva tendència i detectar problemàtiques o amenaces. Aquest seguiment, dut a terme per tècnics de Paisatges Vius i voluntaris de la zona prèviament formats, es basa en comptar, mesurar i determinar el sexe de tots els crancs que s’observen en un tram de 100 metres lineals de cada riera. Aquests comptatges es fan durant la nit, ja que es tracta d’una espècie d’hàbits nocturns, entre l’1 de juliol i el 15 de setembre, que és quan els crancs estan més actius.

Amb les dades disponibles, el nombre de poblacions al Bisaura s’ha mantingut estable en els darrers sis anys (veure gràfics), tot i que hi ha diferències entre la seva viabilitat a llarg termini (veure gràfics). A més, els censos també han permès detectar casos de captura il·legal de crancs per consum humà, una activitat prohibida que la guarderia del Parc i el cos d’Agents Rurals s’encarreguen de perseguir amb dispositius nocturns i amb càmeres a les rieres.

Per compensar aquestes pèrdues, el pla també inclou accions de gestió activa de l’espècie, com ara els reforços (alliberament de crancs a les poblacions amb pocs exemplars) i les repoblacions (alliberaments en rieres aptes, però sense crancs). De fet, una de les poblacions més importants del Parc és fruit d’una repoblació feta el 2020 per translocació d’exemplars d’una altra riera.