A les sessions, hi van participar un total de 73 persones, tant a títol individual com en representació de 22 entitats i ajuntaments del territori. S’hi van recollir 165 propostes que, juntament amb les fetes directament a la plataforma Participa311-Espais Naturals, que sumen un total de 171 fins al 15 de juliol, seran estudiades per l’equip redactor per valorar quines es poden incorporar al redactat de l’Avanç del Pla. Les propostes estan publicades a la plataforma Participa311, juntament amb tota la informació i documentació dels treballs de redacció de l’Avanç del Pla. Encara es poden fer aportacions en aquest portal fins al 31 de juliol. 

Les sessions han tingut lloc en municipis diferents del Parc per facilitar la participació de la ciutadania. Es tracta de Seva (11 de juny), Sant Esteve de Palautordera (12 de juny), Breda (18 de juny), Aiguafreda (19 de juny), la Garriga (1 de juliol) i Arbúcies (3 de juliol). Les dues primeres van estar centrades en qüestions relacionades amb l’ús públic (Gaudir al Montseny), les dues següents en l’àmbit socioeconòmic (Viure i treballar al Montseny) i les dues darreres en la conservació de la biodiversitat (Conservar el Montseny). 

El nou Pla de protecció 

A finals de 2022, les dues diputacions van iniciar el procés de redacció tècnica del Pla de protecció del medi natural i el paisatge del Parc Natural del Montseny, que compta amb aquest procés de participació per incorporar les visions dels diferents agents i població del territori en l'Avanç de Pla. Així, a l’octubre es va poder participar en el procés a través del portal i al novembre es va fer la diagnosi participativa.  

A banda d'aquesta participació digital, els òrgans estables del Parc van fer sessions presencials de debat. Es tracta de la Junta Rectora, el Consell Consultiu, el Comitè Científic i el Fòrum de la Carta Europea del Turisme Sostenible. Estan integrats per representants del món local i d'altres administracions implicades, persones expertes relacionades amb la recerca, representants d’entitats i agents econòmics del territori.  

Els plans de protecció del medi natural i del paisatge (PPMNP) són instruments d'ordenació i de gestió dels espais naturals protegits i, pel que fa a l'ordenació dels usos del sòl, tenen la naturalesa jurídica pròpia dels plans directors urbanístics.  

El Decret 127/2021 sobre el Parc Natural del Montseny i sobre els espais del PEIN el Montseny i Cingles de Bertí, amplia el Parc Natural del Montseny i estableix l'obligatorietat de redactar un pla de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural per conservar i millorar-ne el patrimoni natural i cultural, i impulsar el desenvolupament rural i l'ús públic, tot fent un ús sostenible dels recursos naturals.  

Fins ara, l'instrument d’ordenació i legislació bàsica vigent és el Pla especial d'ordenació aprovat per la Comissió Provincial d'Urbanisme de Barcelona de 26 de juliol de 1977 i per la Diputació de Girona el 26 de gener de 1978, d’acord amb la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, text refós del 9 d'abril de 1976. Fruit d’una revisió profunda d'aquest Pla especial, l’11 de desembre de 2008 es va aprovar definitivament el nou “Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny”, contra el qual es va interposar recurs contenciós administratiu. Com a conseqüència d'aquests recurs, el juliol de 2012 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar el Pla Especial per manca d'avaluació ambiental estratègica.