Durant el mostreig de la campanya de primavera-estiu a les quatre estacions de seguiment de petits mamífers que hi ha actualment al Parc Natural del Montseny, es van capturar més de 180 individus diferents (45 individus per parcel·la de mitjana). Es tracta d’uns resultats excepcionals pel que fa a l'abundància, on dues de les estacions van batre el rècord històric de captures: el matollar de ginebró i la fageda de la Cortada.

Al llarg d’aquesta campanya al Montseny, l’espècie més detectada va ser el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), seguit del ratolí lleonat (Apodemus flavicollis), el talpó roig (Clethrionomys glareolus), la musaranya comuna (Crocidura russula) i la musaranya cuaquadrada (Sorex araneus). A més però, va aparèixer una espècie inesperada: el ratolí de camp o ratolí mediterrani (Mus spretus). La seva detecció al matollar de ginebró del Turó de l’Home no va ser sorprenent pel fet que sigui una espècie poc abundant, ja que protagonitza un 12 % de les captures del SEMICE i de mitjana apareix a gairebé un 30 % de les localitats que es mostregen anualment, sinó perquè mai abans no s’havia registrat a tanta altitud a Catalunya.

Mapa de citacions de ratolí de camp (Mus spretus) obtingudes mitjançant els dos protocols associats al SEMICE: el trampeig en viu (taronja) i l’anàlisi d’egagròpiles (verd).

El ratolí de camp és una espècie d’ambients càlids que es distribueix per les costes occidentals del mar Mediterrani: Portugal, Espanya, sud de França, Marroc, Argèlia, Tunísia i Líbia. És un ratolí força semblant al ratolí casolà, ja que pertany al mateix gènere, però no acostuma a apropar-se a les vivendes. Habita ambients oberts, des d’espais agrícoles fins a matollars o prats poc pasturats, i s’alimenta principalment de llavors de gramínies i fruits, tot i que ocasionalment també consumeix insectes.

Fins a dia d’avui, a Catalunya no hi havia cap citació de l’espècie per sobre dels 1.200 m. Les troballes a més alçada eren al Montsant (trampeig en viu), a la plana de la Cerdanya (anàlisi d’egagròpiles) i al nord del Solsonès (ornitho.cat). Aquest nou registre podria ser simplement degut a una irrupció puntual, tenint en compte que aquest any s’està observant una recuperació poblacional del ratolí de camp, amb valors d’abundància (nombre d’individus capturats) semblants als de l’any 2019, un dels millors anys per a l’espècie des de l’inici del SEMICE. Cal no oblidar, però, que davant l’escenari de canvi climàtic s’espera que diverses espècies de petits mamífers típicament mediterrànies eixamplin progressivament el seu rang de distribució cap a zones més altes. 

 
Figura que reflecteix com varia la presència de ratolí de camp (Mus spretus) a mesura que augmenta l’altitud de les estacions de mostreig. La columna situada més a la dreta correspon a les citacions obtingudes aquest juliol.

El seguiment de petits mamífers comuns (SEMICE), amb un recorregut de 18 anys (2008-2025), està emmarcat dins el conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Patronat del Museu de Granollers per a la realització de programes de seguiment i recerca vinculats a la fauna silvestre d’interès de conservació de la Xarxa de Parcs Naturals per a l’execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural.