Al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, històricament, hi ha hagut una interrelació entre els seus habitants i la naturalesa, en la qual les activitats humanes han format part del mateix ecosistema, de manera que el que tenim actualment és el resultat, en gran part, d’aquestes activitats tradicionals. La sostenibilitat ecosocial és un model de desenvolupament que busca l’equilibri entre la protecció del medi ambient i el benestar social i econòmic de les persones. 

Aquesta interacció amb l’entorn natural ha existit des de fa molts anys, ja que les comunitats humanes que van habitar aquesta zona van començar a modificar el paisatge a través de l’agricultura, la ramaderia i la construcció d’edificacions i infraestructures, com els camins que connectaven els diferents pobles. Un bon exemple d’això és el monestir de Sant Llorenç del Munt, que es va construir al segle XI al cim de la Mola, la muntanya més alta de tot el Parc Natural amb 1.103 m, i que va portar un model de vida entorn al monestir. Amb els anys, aquestes activitats humanes han contribuït a la creació d’un paisatge cultural en el qual la naturalesa i la intervenció humana ha interaccionat de manera que han donat lloc a ecosistemes singulars i diversos. 

Actualment, es pot considerar que estem avançant cap al model de la societat postindustrial del segle XX-XXI (Informe Brundtland), en el qual s’inclou la importància de la biodiversitat (i dels seus serveis i contribucions) i el canvi climàtic (i la seva adaptació i mitigació).  

La societat en què vivim, cada vegada més, valora els serveis ecosistèmics que ens aporta la naturalesa: la biodiversitat aporta serveis i els ecosistemes produeixen una funció i uns beneficis; uns beneficis que redunden en el nostre benestar. I per poder analitzar la sostenibilitat de l’espai natural, a part de tots els resultats del pla de seguiment de paràmetres ecològics que el Parc porta desenvolupant des del 1996, també s’ha de poder valorar i diferenciar els diferents serveis ecosistèmics. S’han de valorar les externalitats, és a dir, també els recursos naturals sense valor econòmic directe. 

I, per encaixar tots aquests canvis, és bàsica l’educació ambiental. Cal destacar que aquest 2024, per tal de poder adaptar el Pla d’educació i sensibilització ambiental del parc al Pla Marc d’educació ambiental i voluntariat de la Xarxa de Parcs Naturals, s’ha realitzat la diagnosi de l’àmbit del Parc Natural.  

Aquesta evolució en la manera de viure i de transformar i relacionar-se amb la naturalesa està canviant, a un ritme accelerat, les prioritats de la societat i la manera d’entendre els espais naturals protegits i, en conseqüència, haurà de replantejar-se i adaptar-se com gestionar aquests espais.  

Tot això fa evolucionar alguns aspectes de la gestió d’aquests espais naturals protegits. En aquest sentit, aquest any, al Parc Natural, destaca el canvi que hi ha hagut en el model de gestió de diversos equipaments, així com inversions destacables que s’hi han portat a terme, per anar encarrilant aquesta nova mirada que ja fa anys que s’està aplicant en la gestió del parc natural.