L'àguila cuabarrada (Aquila fasciata) és una espècie insígnia a la Mediterrània, tot i que és vulnerable a diverses parts de la regió. A Catalunya, el Servei de Fauna de la Generalitat de Catalunya estima que n'hi ha 85 parelles reproductores, una de les quals és la del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Tech4Nature Espanya ha desenvolupat un programa de seguiment per entendre com els visitants i altres factors externs afecten el comportament de cria i mobilitat de l'àguila. Es va implantar una tecnologia amb càmeres, rastrejadors GPS i el programari Axis Station, juntament amb mètriques i alertes per garantir una millor infraestructura de monitoratge i capacitats de prevenció. Aquesta solució es pot replicar en altres espais protegits, aplicar a altres espècies i, fins i tot, a altres fenòmens com els incendis forestals.

La solució tecnològica va aconseguir més resultats dels previstos en el seguiment de l'ecologia de l'àguila cuabarrada. Els rastrejadors GPS van registrar 5.511 ubicacions de l'àguila mascle, i el seu domini vital es va establir en 71 km². Pel que fa a l'àguila femella, se'n van registrar 21.187 localitzacions, amb un domini vital de 68 km². El programa de seguiment també va revelar que les àguiles s'aventuren més enllà del Parc Natural per caçar, cosa que augmenta les amenaces. De moment, no s'han detectat molèsties notables per part dels visitants. En aquest sentit, es van comptar 1.076 usuaris al camí durant els 103 dies d'observació. 

El sistema de seguiment detecta riscos d'expulsió o mortalitat i millora, per tant, la capacitat de gestió. També ha permès detectar i intervenir en esdeveniments crítics, com quan la femella va passar unes sis hores cap per avall a terra. La tecnologia va ajudar a establir les causes: una baralla amb una femella veïna, probablement per qüestions de densodependència, que pot haver contribuït al fracàs reproductiu. 

El moment més crític va ser la mort del mascle. Les ubicacions GPS van mostrar que estava inusualment quiet al costat d'una torre de suport d’una línia elèctrica. Se'n va trobar el cos abans de ser depredat i es va determinar que l'electrocució era la causa de la mort. Això va permetre identificar un punt negre per a la supervivència de l'espècie i informar de l'incident per a possibles accions de mitigació. El reclutament d'un altre mascle disset dies després de la mort del mascle anterior va ser detectat a través de la càmera de seguiment del niu i confirmat pels guardes forestals.

Finalment, aquesta solució aborda un altre repte: la manca de dades espacials sobre les principals pertorbacions en espècies específiques en perill d'extinció (en aquest cas, l'àguila cuabarrada), fonamental per millorar-ne la conservació.

Investigació al Parc Natural

Des de fa dècades, un important grup de científics, tècnics, guardes forestals i agents rurals fan el seguiment de la parella d'àguiles perdigueres que nidifiquen al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. L'objectiu és entendre el seu comportament, les zones de caça i nidificació, l'èxit reproductiu, les condicions de l'hàbitat i les preses. Aquesta solució suposa un pas important cap a la regulació de l'ús públic, tant en zones com en períodes crítics per a aquestes espècies protegides.

La iniciativa de Tech4Nature ha abordat un repte destacat en la gestió del Parc: obtenir informació precisa sobre la distribució anual d'aquestes aus rapinyaires, les activitats humanes a la seva zona de nidificació i la tolerància de les àguiles cap a aquestes activitats segons la seva intensitat, proximitat i època de l'any.

Els resultats del seguiment aporten dades específiques d'aquesta parella d'àguiles perdigueres, que complementen els estudis més amplis de la conca mediterrània i seguint el principi de precaució, crucial per a la conservació de la biodiversitat.

A banda de reconèixer i destacar l'esforç dels professionals que s’hi han dedicat, Tech4Nature ha sensibilitzat autoritats locals, organitzacions ecologistes i veïns dels municipis propers mitjançant campanyes de comunicació que subratllen la importància de les associacions publicoprivades per garantir la conservació de la biodiversitat. Així mateix, s’ha conscienciat sobre el risc d'electrocució provocat per línies elèctriques mal dissenyades i s’ha subratllat la necessitat d'una gestió sistèmica del medi natural, tant dins com fora dels espais protegits.