L'acte es va desenvolupar com un ritual poètic conduït per la mateixa autora, que va compartir l'experiència amb els poetes Cristina Giménez i David Borobia. La proposta va convidar el públic a "fer tribu" a través de la poesia, tot recorrent les tretze llunes del cicle anual i els arbres màgics que articulen el calendari com a eines per explorar la relació íntima entre llenguatge, paisatge i identitat.

El ritual va posar l'accent en conceptes com l'essència, la connexió i els cicles vitals, amb una mirada que vincula la lluna, la dona i la roda del temps. Paraula, mite i llegenda es van entrellaçar en una evocació de la Deessa blanca, de la màgia i de la memòria ancestral, en un exercici poètic que recorda que "som temps i som natura", i que el paisatge i la història ens defineixen si sabem observar-los.