Les obres d’adequació de l’espai van preveure criteris d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques segons la normativa vigent (Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat) amb la finalitat de garantir un espai confortable i segur per a totes les persones, tenint en compte les diferents necessitats que puguin presentar i assegurant el dret a una vida independent, normalització, accessibilitat universal i disseny per a tothom.

A l’aparcament, s’han reservat dues places per a vehicles de persones amb mobilitat reduïda, però quan es reserva l’entrada es poden demanar també fins a dues places per poder arribar amb el vehicle fins davant mateix de la portalada d’accés. El motiu és que no és accessible el pont del Rossinyol i després hi ha un fort pendent un cop traspassat el pas de la Foradada. Així, aquests vehicles poden baixar pel costat del pont fins a l’entrada. A més, l’espai compta amb un vehicle elèctric per poder portar persones que ho necessitin, com seria el cas d’escoles d’educació especial o persones grans.

A la rampa d’accés del recinte, hi ha una barana a mà dreta que, a més de garantir la seguretat, permet el seguiment de l’itinerari per part de persones cegues. Tots els plafons dels punts de l'itinerari es poden llegir en braille i tenen un relleu per interpretar la fotografia. Aquests plafons són l’inicial de Sant Miquel del Fai, a la placeta d’entrada, i els dels punts d’interès: pont del Rossinyol, pas de la Foradada, portalada d’accés, Casa Prioral, cingles i balmes, església de Sant Miquel, salt del Rossinyol, cova de Sant Miquel, plaça del Repòs, llac de les Monges, salt del Tenes i antiga porta d’accés. També s’ha habilitat un lavabo adaptat en un lateral de la Casa Prioral, mentre que per accedir als lavabos generals cal baixar unes escales. 

L'espai s'adapta a les necessitats de l'usuari

En l’equipament, a banda de la rampa des de la Foradada, hi ha la rampa de davant l’entrada a l’església de Sant Miquel, que presenta una dificultat elevada per a l’accés autònom de persones amb mobilitat reduïda. S’està treballant per trobar la solució tècnica que faciliti el desplaçament autònom per aquest tram i que sigui compatible amb el caràcter d’alt valor patrimonial dels elements arquitectònics.

Entre altres millores, l’espai té previst incloure codis NaviLens per a les persones amb discapacitat visual. Així mateix, s’està estudiant una millora de la senyalització, pensant sobretot en les persones amb diversitat funcional. També s’estudia la col·locació d’una barana o corda que permeti a les persones cegues fer l’itinerari de forma autònoma. 

Una altra proposta és fer un itinerari més senzill i completament adaptat en recursos i durada per a diferents perfils de visitants, des de famílies amb infants petits a escoles d’educació especial o gent gran. Aquest itinerari podria preveure recursos sensorials aprofitant els diversos elements del recinte (aigua, roques, flora, patrimoni, etc.). En aquest sentit, s’acompanyaria d’una proposta pedagògica per a famílies i escoles, amb diferents dinàmiques, activitats i centres d’interès que puguin suscitar l’aprenentatge, la reflexió i la vivència de l’espai.

Pel que fa a la documentació i informació que es facilita a l’usuari, ha de tenir diferents nivells de complexitat i estar adaptada als diferents perfils o interessos, des de la utilització de pictogrames i tècniques de lectura fàcil, inserció de codis QR amb accés a vídeos amb llengua de signes i sistema braille i relleu per a persones cegues, fins a textos informatius més elaborats per a aquells usuaris que vulguin aprofundir més en les especificitats de l’indret.

Així doncs, s’estudia la possibilitat de comptar amb recursos tecnològics (com, per exemple, una tauleta gràfica per veure un vídeo en llengua de signes) si l’usuari no els té al seu abast. En aquest sentit, es poden elaborar llibres de la visita en braille per a les persones que no poden accedir a la informació de forma auditiva, com poden ser les persones sordcegues.