En són autors Pere Gendra (coordinador), Maria Àngels Bonet (vegetació), Assumpta Bosch (fotografia), Júlia Cantos (fotografia), Lluís Galobart (geografia), Lluís Gascón (fauna), Josep Prims (fotografia) i Jesús Cano (patrimoni i fotografia), amb pròleg de Martí Boada.

Amb el llibre, a partir de fotografies, volen donar a conèixer el riu i posar-lo en valor, tant la seva riquesa natural com la diversitat que representa el riu Tenes i el seu paisatge. Per això proposen aquest passeig fotogràfic. Hi ha tres parts: la primera explica el riu en general, la geografia, vegetació, fauna i patrimoni; a la part central es fa el passeig fotogràfic del riu des del naixement fins a la desembocadura al Besòs; i al final hi ha la descripció del camí fluvial del riu feta pel Grup Excursionista de Bigues i Riells, Amics dels Cingles de Bertí. També s’adjunta el track del recorregut.

El riu, font de vida

Com s’explica a la presentació, els rius, des de sempre, han estat font de vida. Al seu voltant han crescut les civilitzacions i la humanitat, convivint amb ordre i respecte. Quan no ha estat així i l'equilibri s'ha trencat, les conseqüències han estat molt negatives per al medi ambient i la biodiversitat. 

El Tenes també ha estat un espai de vida, tant per als animals i les plantes com per als humans. La nostra relació amb el riu des de temps antics fins a mitjan segle passat ha estat simbiòtica i de nombroses formes: ha servit per regar els cultius, per pescar, per rentar la roba, per recollir materials per a la construcció i, fins i tot, com a espai de bany i de gaudi.
 

Tot va canviar, però, amb l'augment de la construcció i la industrialització desmesurada que van assecar el riu i el va convertir en una claveguera a l'aire lliure. A finals dels anys vuitanta del segle passat, amb un important pla de sanejament i amb unes normatives més estrictes per protegir els cursos fluvials i, dels noranta, amb la construcció de les depuradores, intervencions realitzades per mitjà del Consorci del Besòs (actualment Consorci del Besòs Tordera), es va revertir la situació. 

Actualment, torna a baixar aigua pel riu, la vida reviu i se’n pot gaudir. Cal saber, però, que és possible gràcies al transvasament de l'aigua que es produeix des del Ter o del Llobregat que arriba a les llars i, tot seguit, per mitjà de les depuradores l'aboquen al riu. Així doncs, asseguren que cal prendre consciència de la fragilitat d'un espai tan valuós i, en certa manera, el volen posar en valor des de les pàgines del llibre.