De la mà de la Federació Catalana d'Entitats Corals i la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del Departament de Cultura i per iniciativa del Consell Assessor de la Masia Mariona, seu del Parc Natural del Montseny, on hi ha exposats el llegat i obra de Rafael Patxot, sis corals representatives de les terres de parla catalana van interpretar el passat dissabte 27 de febrer a l'Auditori de Barcelona un repertori de cançons tradicionals que incloïen, entre d'altres, títols tan coneguts com "El mariner", "La cançó del lladre", "En Pere Gallerí", "La dama de Mallorca", "Ton pare no té nas", "L'hereu Riera" o "Mareta".

Les corals participants van ser les següents: la Coral Polifònica de Granollers, en representació de les comarques de Barcelona; la Coral les Camilleres de Sallagosa, representativa de la Catalunya Nord; Cantabile Cor de Cambra d'Olot, de les comarques de Girona; l'Agrupació Quinta Justa - Coral de Sóller, en representació de les Illes Balears; la Coral Verge del Camí de Cambrils, comarques de Tarragona, i, per últim, el Cor de Cambra Amalthea de València, formació representativa del País Valencià. Malauradament, la climatologia adversa va desaconsellar el desplaçament per carretera de la Coral Infantil Nova Cervera, la qual, finalment, no va poder participar al concert.

L'espectacle, delicat, vibrant i molt emotiu, es va cloure amb el cant comú de totes les corals de les cançons "Mariagneta", "Ja ve Cento", "La Balanguera", "El rossinyol" i "El cant de la senyera", amb la participació del públic en les tres últimes.

L'homenatge coral a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i al seu mecenes, Rafael Patxot, va comptar amb els parlaments de la presidenta de la Federació d'Entitats Corals de Catalunya, Montserrat Cadevall, qui tingué un record per a la personalitat i gran tasca feta pel recentment desaparegut Ramon Noguera i Subirà, director i impulsor de la Coral Polifònica de Puig-reig; Lluís Puig i Gordi, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, i Jesús Calderer, diputat adjunt d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.

Cal destacar també que, entre el nombrós públic que va omplir la Sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona, s'hi trobava Manuel Cubeles i Solé (Barcelona, 1920), gran defensor de la cultura popular, coreògraf i director fundador dels esbarts Verdaguer i Sarrià, qui conegué personalment Rafael Patxot.

Per a més informació, descarregueu-vos el programa del concert a L'Auditori a l'enllaç següent. Hi trobareu el detall del repertori interpretat per les corals així com un text introductori signat pel Pare Josep Massot i Muntaner.

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1921-1936) s'inicià amb la voluntat de "fer un corpus musical de totes les cançons populars nostres: les que ja són publicades; les moltes que hi ha recollides, emperò romanen inèdites; les que encara ignorem, per mor de que vaguen esquerpes per les nostres contrades, on caldrà sobtar-les" (fragment de la carta de Rafael Patxot a l'Orfeó Català). Efectivament, el 28 d'octubre del 1921, Rafael Patxot i Jubert s'adreçava a l'Orfeó Català en la persona de Lluís Millet i Pagès, demanant-li l'acceptació de la direcció del bast projecte anomenat Cançoner Popular de Catalunya.

El projecte formaria part del complex cultural de la Fundació Concepció Rabell i Cibils, vda. Romaguera, de qui Rafael Patxot n'era marmessor testamentari. L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya abastava totes les terres de parla catalana i, a més de la cançó, també es recopilarien danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs, instruments de música, etc., i s'incorporarien fons tant importants com el de Marià Aguiló o el de Rossend Serra i Pagès.

Els originals d'aquest immens fons documental van ser dipositats l'any 1991 a l'Abadia de Montserrat, tenint-ne cura el Pare Josep Massot i Muntaner.

Rafael Patxot i Jubert va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1872 en una família d'industrials i va estudiar a Barcelona, París i Londres. Va ser un dels mecenes més importants de la cultura catalana de les primeres dècades del segle XX, amb projectes culturals com ara el suport a l'Institut d'Estudis Catalans, l'Estudi de la Masia Catalana o l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya que ara hem homenatjat. Figura polièdrica i d'interessos ben variats, fou també un dels precursors de l'estudi de l'astronomia i la meteorologia a Catalunya. L'any 1936 es va veure forçat a exiliar-se a Suïssa, d'on va decidir no tornar mentre el país estigués en mans del règim feixista de Franco. Va morir a Ginebra el 8 de gener del 1964.

Recordeu que fins al 8 de maig del 2016 podeu visitar l'exposició "Rafael Patxot. Mecenes, científic..., l'home" a la Sala 4 del Palau Robert de Barcelona. La mostra, comissariada per Manuel Castellet i Jordi Soler, s'ha presentat anteriorment a l'Espai Santa Caterina de Girona, al Museu de Ciències Naturals de Granollers i al Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols i està organitzada per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i Benecé Produccions.

Per últim, si esteu interessats a conèixer més profundament la figura de Patxot, teniu també a l'abast la biografia Rafael Patxot i Jubert. Una vida de tramuntana escrita per la seva néta, Núria Delétra-Carreras i Patxot. Publicada originàriament en francès l'any 2008, recentment ha aparegut la traducció al català, ja disponible a la Llibreria de la Diputació.