Guilleries-Savassona

La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha homologat el sender de petit recorregut PR-217 Camins de Verdaguer i rehomologat els senders locals SL-123 Casol de Puigcastellet i SL-122 Puig del Far, a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Això vol dir que aquests itineraris, que l’espai natural ha preparat i senyalitzat, tenen un segell de qualitat. El nou sender homologat, que ja formava part de l’oferta d’itineraris senyalitzats de l’Espai Natural, recorre indrets emblemàtics que van inspirar el poeta Jacint Verdaguer, tot passant per Folgueroles, Tavèrnoles i Sant Julià de Vilatorta.

Les basses i els gorgs de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona podrien ser claus per a la preservació de la fauna aquàtica amenaçada per la sequera, el canvi climàtic i la proliferació d'espècies invasores, segons revela la publicació Refugis climàtics per a la fauna aquàtica de les Guilleries (Eumo Editorial, 2024). Els autors de l'estudi, els biòlegs Pau Ortega Colet, Iago Pérez Novo i Quim Pou Rovira, remarquen que la conservació i gestió d'aquests espais aquàtics serien fonamentals per garantir la supervivència de moltes espècies, especialment d'amfibis i invertebrats aquàtics. La recerca, que ha estat guardonada amb el Premi de Recerca Guilleries 2022, revela l'estat crític d'aquests hàbitats i la seva importància com a refugis climàtics en el context del Mediterrani.

Sota un simbòlic llorer plantat pel mateix mossèn Cinto Verdaguer al pati de la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles, dissabte 19 d’octubre es van reunir una vintena de persones a escoltar els poemes de Raquel Santanera, acompanyats de la violinista Coloma Bertran, en el cicle de Poesia als parcs a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

El portal web de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona estrena imatge. Des del 8 d'octubre, el web ha canviat el disseny i la navegació per facilitar la cerca d'informació rellevant al públic visitant dels 14 espais naturals que gestiona la Gerència de Serveis d'Espais Naturals. Per fer aquest canvi, prèviament es va crear el nou web de la Gerència, amb la informació de gestió i tràmits.

La Biblioteca Anton Carrera va obrir el passat 23 d’abril a Sant Julià de Vilatorta i es convertí en el primer equipament d’aquest tipus als municipis de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. La biblioteca, situada en un edifici patrimonial reformat per garantir l’accessibilitat i millorar l’entorn, ha iniciat col·laboracions amb el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona amb l’objectiu de promoure el coneixement del medi natural i cultural local. La primera acció que s’ha dut a terme en aquesta direcció ha estat una exposició itinerant sobre l’Espai Natural.

El parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta, a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, va acollir diumenge 29 de setembre una nova edició de la Matinal de Viu el Parc. Amb un matí assolellat i temperat, unes 250 persones van gaudir d’una jornada plena d’activitats familiars, espectacles de contes i tallers creatius en contacte amb la natura.

Dos dels espais de la Xarxa de Parcs Naturals van acollir actuacions dins el cicle musical Parcs en concert els dies 14 i 15 de setembre. Entre la natura i el patrimoni històric, Gèls a la plaça de l'Església de Tavèrnoles i Claudio Gabriel Sanna als jardins del castell de Montesquiu van oferir concerts íntims que van captivar un total de 130 assistents.

Les dades del Programa de Seguiment de Senglar de Catalunya, dut a terme a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona des de l'any 1998, han permès realitzar un estudi a llarg termini dels efectes climàtics, de paisatge i poblacionals que influencien en les variacions en les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya. Aquest seguiment es fa anualment en 23 espais de tot el territori en col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i permet avaluar com canvien les densitats de senglar al llarg del temps. Entre els resultats, destaca el fet que els anys amb més pluviometria sobreviuen més exemplars perquè hi ha més aliment.