La jornada es va obrir amb la conversa inaugural a càrrec de la lluitadora equatoriana pels drets de les dones indígenes i rurals, Luz Haro Guanga, secretària executiva de la Xarxa Llatinoamericana i del Carib de Dones Rurals (RED-LAC) i vocal principal de Red Ibergénero. Haro va fer referència a les dures condicions en què viuen les dones rurals a l'Amèrica Llatina i el Carib, allunyades del control de l'aparell estatal i de tots els avantatges i oportunitats que pot oferir el sector, amb una especial exposició de les nenes: "les dones rurals som invisibles davant la societat malgrat que la nostra tasca és estratègica, ja que tenim cura de l'alimentació sana i del planeta. Continuem sent les guardianes de la vida i de la natura", va dir. 

Com a necessitats a incidir quant a polítiques públiques, Haro va aconsellar "organització, coordinació, escoles de formació de lideresses, rols de poder compartits i inversió en la ruralitat per generar oportunitats". "Sense les dones rurals, no hi ha alimentació, ni democràcia ni vida al món", va concloure. A més, la lluitadora equatoriana va proposar al congrés impulsar una xarxa intercontinental de dones rurals.

Les participants a la taula rodona "Aliances feministes per a un món sostenible", Maria Carme Plana, de Ramaderes de Catalunya; Ana Jiménez, representant de Dones de Bosc, Associació de propietàries forestals de Catalunya; Urgell Isus, sòcia i vicepresidenta de l'Associació de Dones del Món Rural, i Cristina Caparrós, vicepresidenta de l'Associació Catalana de Dones de la Mar, van destacar elements a combatre com la masculinització del sector primari, la burocràcia i la pressió administrativa, les dificultats de les dones per accedir a les terres o les afectacions que està produint al sector el canvi climàtic.

Com a reptes, també van coincidir en la importància de crear xarxa entre dones per multiplicar les opcions i per al procés d'empoderament i d'ajuda mútua, així com de dignificar els oficis del sector primari; més formació; polítiques que facilitin els relleus generacionals i que incorporin una mirada plural; més serveis, recursos i suport tècnic, i estar als espais de decisió i de representació. "S'ha de treballar molt, encara", va dir Urgell Isus.

A la segona taula rodona, "Incidència feminista en les polítiques públiques rurals", hi va tenir una presència destacada la Xarxa de Parcs Naturals amb la participació de Maria Barrachina, tècnica de la Reserva de la Biosfera del Montseny, la qual va compartir debat amb Loli Jiménez, del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, i Laia de Balanzó, de Festival Dos Terços, festival cultural de Mataró.

Balanzó va destacar la necessitat d'un "model col·laboratiu a l'hora de dissenyar polítiques públiques des de baix”, superant "traves administratives". Barrachina i Jiménez també van defensar els models col·laboratius, la necessitat de teixir complicitats amb organitzacions del sector per escoltar les veus de les dones, així com la incorporació de la mirada de gènere en les polítiques públiques. "Tenim un repte majúscul i totes les complicitats que es puguin teixir són benvingudes, i en aquest repte hem d'involucrar també els homes', va dir Jiménez. 

La jornada va incloure un taller col·lectiu de construcció de propostes a càrrec de L'Arada, Creativitat Social i una acció artística de cloenda de la mà de la cantant del Lluçanès Mar Pujol.

Desigualtats del sector primari

A Catalunya, les dones del món rural són un agent imprescindible per a la vertebració territorial, la innovació, el relleu generacional i la sostenibilitat del sector primari. Tanmateix, persisteixen desigualtats en l'accés als recursos productius, a la titularitat de les explotacions i als espais de representació i lideratge.

Segons dades de la Generalitat de Catalunya (III Programa de Dones del Món Rural i Marítim 2022-2025), aproximadament el 20 % de les persones dedicades professionalment al sector primari són dones.

La desigualtat més acusada apareix en la titularitat de les explotacions: només el 22 % de la superfície agropecuària està en mans de dones; representen el 31 % de les persones titulars d'explotacions agropecuàries, però controlen una proporció molt menor de la superfície; en ramaderia, només el 22 % de les persones titulars són dones; en pesca, la xifra cau fins al 7 % de titularitat femenina, i el sector forestal és el que presenta millors resultats, amb un 39 % de titulars dones.

La presència femenina disminueix a mesura que augmenta la dimensió de l'explotació: en explotacions agropecuàries petites (<16 ha), les dones arriben al 38,6 % de les titularitats, mentre que en les explotacions grans (>31 ha), la proporció baixa aproximadament al 20 %.

Un altre factor a destacar és que les dones estan poc representades als espais de poder: només el 24 % de les persones associades a cooperatives agràries són dones; ocupen només el 3 % de les presidències d'aquestes organitzacions; a les taules sectorials agràries la participació femenina és del 23 %, i als Grups d'Acció Local (GAL) representen el 20 % de les assemblees però només el 9 % de les juntes directives.