La Trobada començarà dimecres 18 de novembre amb les paraules de benvinguda de Joan Solà Herms, alcalde de Sant Llorenç Savall, i Xesco Gomar Martín, president delegat de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona.

Gestió i conservació del patrimoni natural

La primera jornada començarà amb diverses comunicacions dedicades a la gestió del Parc Natural i als reptes de conservació del territori. Una part dels estudis abordarà el patrimoni natural, la connectivitat ecològica i els recursos hídrics en l'àmbit actual del Parc i en el de la proposta d'ampliació.

El programa inclou també experiències i propostes de gestió forestal i prevenció d'incendis, la recuperació i gestió d'espais oberts, els efectes de la recol·lecció silvestre del llentiscle per obtenir verd ornamental i l'ús de biocides als municipis, tema del qual se n'ha redactat un manual. La gestió dels ecosistemes aquàtics també hi serà present, amb una comunicació sobre l'erradicació de peixos al·lòctons.

La gestió de la fauna centrarà altres presentacions, amb els resultats del Programa de Seguiment de Senglar al Parc Natural, els models de gestió del llop i l'evolució de les funcions dels agents d'espais naturals arran de l'aplicació de la Llei 4/2024.

Ús públic, educació ambiental i història

Les comunicacions sobre ús públic i educació ambiental posaran el focus en els reptes de compatibilitzar la visita al medi natural amb la conservació dels ecosistemes. S'hi presentaran noves eines de monitoratge de la biodiversitat, en el marc del projecte Tech4Nature, i estimacions sobre els efectes erosius de la cursa Trail Vallès Drac Race dins l'àmbit del Parc Natural.

També s'hi abordaran la capacitat d'acollida i l'evolució de l'afluència al sector de la Mola-Montcau, les iniciatives de sensibilització per avançar cap a una recreació més sostenible i l'etnobotànica com a eina per interpretar el patrimoni natural i cultural.

La tarda del primer dia de la Trobada es dedicarà a la història i l'etnologia, amb recerques que abasten des de la prehistòria fins a l'època medieval i que permetran aprofundir en el coneixement arqueològic i històric del massís. Entre els temes previstos hi ha els recursos etnobotànics del Vallès Occidental entre el neolític i l'edat del bronze, les intervencions arqueològiques al complex de Cova Simanya i diverses troballes funeràries i sepulcrals.

El programa inclou igualment estudis sobre el conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt, les xarxes de poder i de justícia al voltant de l'any mil i les campanyes d'excavació a l'Obac Vell.

Biodiversitat, seguiment i conservació de fauna

Dijous 19 de novembre, les sessions començaran amb un ampli bloc dedicat a la fauna, que permetrà conèixer recerques sobre organismes del sòl, invertebrats, amfibis, rèptils, ocells i mamífers, així com els resultats de diversos programes de seguiment.

Les primeres comunicacions tractaran la diversitat de platihelmints als sòls forestals, la genòmica i la conservació del cargol Xerocrassa montserratensis, la diversitat funcional de les aranyes en relació amb l'heterogeneïtat dels boscos i l'estudi de diferents grups d'invertebrats, com els col·lèmbols i els coleòpters. També s'hi presentaran recerques sobre els canvis en les comunitats de papallones i la diversitat genètica dels invertebrats cavernícoles.

La sessió continuarà amb estudis sobre els efectes de la sequera extrema del període 2021-2025 en les comunitats d'amfibis, el declivi de l'escurçó ibèric i els resultats de més de vint anys de seguiment d'ocells. Altres comunicacions analitzaran l'estat de les poblacions i els paràmetres reproductius del falcó pelegrí i el falcó mostatxut, així com el seguiment de petits mamífers, mesocarnívors i ungulats com el senglar i el cabirol. Les presentacions mostraran també com les eines de monitoratge contribueixen a millorar el coneixement de les poblacions animals i a orientar-ne la conservació.

Vegetació, ecosistemes i canvi global

La tarda de dijous reunirà comunicacions sobre flora, vegetació, ecosistemes aquàtics i els efectes del canvi global. S'hi presentaran estudis sobre la diversitat dels briòfits dels boscos del Parc Natural, la vegetació aquàtica submergida als punts d'aigua i les monocotiledònies de Sant Llorenç del Munt i l'Obac conservades a l'herbari Cadevall.

El programa inclou també una anàlisi del decaïment de les pinedes mixtes de pi roig i pinassa mitjançant teledetecció, així com una presentació sobre la xarxa fenològica FENOCAT i la seva utilitat per monitorar el canvi climàtic. També es farà balanç de la història, els objectius i els resultats del Centre de Monitoratge de la Biodiversitat, i s'analitzaran els impactes de les sequeres i altres factors del canvi global sobre la vegetació i la fauna del territori.

Les darreres comunicacions aprofundiran en la identificació de refugis climàtics per a la fauna, especialment els ambients humits davant les sequeres, i en el seguiment de l'estat ecològic de rius i rieres. També s'hi presentaran eines per avaluar els rius temporals durant la fase seca, experiències de participació ciutadana en la conservació fluvial a través del projecte "Llegim el riu" i els resultats del seguiment de les poblacions de quiròpters del Parc Natural.