La intervenció va posar el focus en la necessitat d’incorporar la protecció de la foscor natural a la gestió dels espais protegits, entenent la nit no només com un escenari per a l’observació astronòmica, sinó també com un hàbitat essencial per a nombroses espècies.

La nit, un paisatge viu que cal conservar

Durant la ponència es va explicar com la contaminació lumínica afecta tant la qualitat del cel nocturn com els ecosistemes. La llum artificial pot alterar els ritmes biològics, els comportaments i els cicles d’activitat de la fauna, especialment de les espècies nocturnes, i els seus efectes poden anar més enllà dels punts on s’origina.

A través d’exemples de biodiversitat nocturna, com els ratpenats, els ocells rapinyaires nocturns i les papallones nocturnes, la presentació convidava a ampliar la mirada sobre els valors que cal preservar. També va explorar la relació entre el cel i els éssers vius, des de l’orientació de les aus migratòries fins a la inspiració astronòmica present en els noms d’algunes espècies, com el gran pavó nocturn (Saturnia pyri).

El missatge central va ser clar: “La nit no és l’absència del dia. És un altre paisatge”. Per això, protegir un espai natural implica conservar-ne els paisatges, la biodiversitat i els processos ecològics, però també preservar-ne la foscor.

Astronomia, conservació i turisme sostenible

La ponència també va destacar les oportunitats que ofereix l’astronomia per apropar la ciutadania al patrimoni natural i cultural dels parcs. L’observació del cel, les activitats de divulgació astronòmica i l’astroturisme responsable poden contribuir a diversificar les experiències de visita, reforçar l’educació ambiental i generar oportunitats per a l’economia local, sempre que es desenvolupin de manera compatible amb la conservació.

En aquest context, es va posar en relleu el paper de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) com a marc de col·laboració entre els gestors dels espais naturals, les empreses turístiques i els agents locals. La participació d’entitats vinculades a l’astronomia, com l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i l'Observatori del Garraf, permet reforçar els vincles entre la divulgació científica, el turisme sostenible i la conservació del cel fosc.

La Xarxa d’Observatoris Astronòmics vinculats als espais naturals constitueix, alhora, una oportunitat per fomentar el coneixement del firmament i sensibilitzar sobre la necessitat de reduir la contaminació lumínica.

Un repte compartit

La participació en el congrés permet apropar la perspectiva de la gestió dels espais naturals a la comunitat astronòmica i posar en valor la necessitat de treballar conjuntament per preservar la qualitat del cel nocturn.

La protecció de la foscor requereix cooperació entre administracions, comunitat científica, entitats astronòmiques, empreses i ciutadania. Aquest treball compartit pot contribuir a compatibilitzar l’activitat humana amb la conservació dels ecosistemes i a mantenir viu un patrimoni que té, alhora, valor natural, científic, cultural i emocional. Perquè  protegir la nit és protegir la biodiversitat, el patrimoni natural i la nostra capacitat de continuar contemplant les estrelles.