Aquest liquen és un dels pocs en què el fong implicat és un basidiomicet en lloc d'un ascomicet (els líquens són una discutida relació simbiòtica entre un fong, en general ascomicet, i un alga o un bacteri amb activitat fotosintètica). El Lichenomphalia meridionalis és una espècie poc coneguda que es caracteritza per la seva petita grandària i per les seves làmines gruixudes, viu sobre sòls àcids a la vora de camins en àrees obertes dels boscos mediterranis i fructifica en zones humides entre els arbustos durant la primavera, estiu i hivern.

L'espècie presenta un barret molt petit de 0,5 a 0,8 cm de diàmetre, al principi convex, després plànol-convex; marge excedent i estriat per transparència. La cutícula és lleugerament escamosa o coberta per una fina capa marró blanquinosa. Les làmines són separades, gruixudes i de color crema blanquinós. El peu és llarg, cilíndric, recte o lleugerament corbat, amb la superfície coberta per una fina capa i del mateix color que el barret. La carn és escassa, insignificant, sense sabor ni olor destacables.

Sobre la fase vegetativa, l'espècie neix a la tardor-hivern, creix sobre sòl nu formant una capa de llim fina molt verd i granulosa. Sobre la comestibilitat, no presenta cap interès culinari.

Fins a aquesta cita, que ha estat confirmada pel Dr. Antoni Gómez Bolea del Departament de Biologia Vegetal de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, només es coneixia a Sardenya i al centre de la Península Ibèrica.