Organitzada per la Diputació de Barcelona i Urbaser, la jornada va comptar amb la conducció de l'anellador Xavier Larruy i la col·laboració d'un equip de voluntariat format per Oriol Tello, Daniel González, Amira Bouhaddada, Maria Julià, Ramon Berenguer Fornós, Saioa Manzano, Manel Gómez i l'ADF 301 La Serralada.

L'espècie més abundant va ser la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), amb 21 exemplars, seguida del rossinyol bord (Cettia cetti), amb 13, i del tallarol de garriga (Curruca iberiae), amb 9. També es van anellar, tres rossinyols comuns (Luscinia megarhynchos), tres mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus), dos mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus), una mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) i una cotxa blava (Luscinia svecica). Aquests resultats posen de manifest la importància de la vegetació (canyissars, canyars, oms...) del Parc Fluvial del Besòs com a zona d’aturada migratòria per a diverses espècies d’aus passeriformes (de mida petita) durant el pas postnupcial.

El tram baix del Besòs és com una mena d’oasi enmig de la trama urbana on les boscarles de canyar, els rossinyols, els mosquiters de passa i els tallarols de garriga només estaran uns dies entre nosaltres. Un cop s’hagin alimentat d’invertebrats fins a assolir suficients reserves de greix, continuaran el seu viatge que els portarà fins a l’Àfrica subsahariana.

L'anellament científic és una tècnica que permet obtenir dades sobre els moviments migratoris, la supervivència i l'estat de les poblacions d'ocells. Per exemple, es va recapturar una boscarla de canyar que s’havia anellat l’octubre de 2022 en aquest mateix indret. A més del seu valor científic, la jornada va oferir als assistents l'oportunitat d'observar de prop aquestes aus que passen desapercebudes enmig de la vegetació i conèixer, així, part de la biodiversitat “oculta” que acull el riu Besòs.