Una quarantena de persones van aplegar-se el dissabte al vespre al pati del Centre d’Art i Natura de Farrera per gaudir d’un recital poètic únic, lligat estretament al Pirineu, amb Laia Carbonell i Sònia Moll i l’acordionista de la vall de Cardós, Roser Gabriel, la qual va acompanyar de manera magistral el versos de les dues autores.

“Com si no hi fossin les vaques | imagina’t ara la plaça sense vaques | el com sense les baves de les vaques | el terra de la plaça sense tifes | un matí sense esquelles | ni popes calentes i humides entre els dits”... Amb aquests versos inèdits de Laia Carbonell, acompanyats del toc d’esquella de Roser Gabriel, es va obrir un recital eminentment lligat al paisatge i al territori del Pallars. La poesia de Carbonell va viatjar entre versos inèdits que encara no han vist la llum i alguns dels poemes recollits en el seu poemari Finlàndia, amb el qual guanyà el Premi de Poesia Amadeu Oller l’any 2015.

L’acordió de Roser Gabriel, qui es va animar a fer cantar el públic en algun moment, va esdevenir el fil perfecte per connectar els versos de Carbonell amb els de Sònia Moll, qui va reivindicar el Centre d’Art i Natura com un dels seus espais escollits per fer-hi estades de creació. Els seus poemes van apropar-se a la mort i a la pèrdua des de múltiples mirades per acabar emocionant un públic entregat amb la composició “Un lloc” i el seus versos finals “que no tindria casa | ni tamboret ni llitera | ni llindar ni cadira | ni capçal | ni mare. Jo abans tenia un lloc | a dins de la família”.

Abans d’acomiadar-se, Gabriel i Carbonell van retre un darrer homenatge al Pallars, territori amb el qual ambdues comparteixen estrets vincles personals i vitals, entonant “Un gatet i una gateta”, cançó del poble de Baro recuperada al cançoner d'Artur Blasco.

Diumenge 17 al matí, es va concloure el cap de setmana amb una passejada poètica oberta durant la qual van recitar i cantar Gabriel, Moll i Carbonell i que va comptar amb les veus de veïns i veïnes de Farrera i d’altres persones que van voler participar de la proposta.

Poesia als parcs. Lletres i paisatges

Poesia als parcs. Lletres i paisatges és un cicle poètic que va néixer el 2005 dins el marc del programa Viu el parc. Aquest cicle es basa en un seguit de lectures i recitals poètics que es duen a terme a cada un dels deu espais de la Xarxa de Parcs Naturals i a d’altres espais naturals protegits de dins o fora de Catalunya, amb qui la Diputació de Barcelona manté vincles culturals per raó d’agermanaments estables o convenis específics establerts amb entitats culturals o conservacionistes del país o l’estranger, com ara l’Obra Cultural de l’Alguer, a Sardenya.

Des de l’any 2008, el programa compta amb el suport i la col·laboració de la Institució de Lletres Catalanes, adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb qui des del 2010 la Diputació de Barcelona té subscrit un conveni de col·laboració mútua per donar suport al cicle.

No us perdeu els propers recitals!