A les vuit del vespre una trentena de persones es van aplegar al voltant de l’escena que curosament havien preparat Meritxell Gené i Aina Torres per presentar l’espectacle “La mirada violeta”, un homenatge delicat i personal a l’obra i figura de Maria Mercè Marçal i Montserrat Roig. A l’escenari, una taula i una màquina d’escriure, dues cadires i una maleta d’on en sortirien els textos que la cantautora i la poeta van anar compartint al llarg de l’hora llarga que va durar l’espectacle.

Tal com si d’un diàleg es tractés, Gené i Torres van donar veu a aquestes dues escriptores icòniques de la literatura catalana per endinsar al públic en la seva obra i en la seva condició de dones, de classe baixa i de nació oprimida (tal com diu el conegut vers de Marçal). “La mirada violeta” és un homenatge poeticomusical en què les obres de Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal reviuen a partir de poemes, cançons i talls de veu que s’escolten en off i que tenen una mirada eminentment feminista.

“Si m'obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més”, va recitar Aina Torres posant veu a Montserrat Roig. L’espectacle va avançar amb un seguit de connexions i reflexions entorn la feminitat, la maternitat i el patriarcat, però sobretot va parlar i cantar sobre el fet de ser dona i escriptora.

Un final de festa amb una tela alçada on s’hi llegia la frase “Entre dones” i molts aplaudiments que demanaven una darrera peça. L’escollida per Gené i Torres va ser l’esplèndida “Cançó de fer camí”, de Maria Mercè Marçal, que es clou amb els versos “Dins la pell de l’ona salada | serem cinc-centes, serem mil. ı Perdrem el compte a la tombada. | Juntes farem nostra la nit.”

La Cabanya del Castell, al Parc del Castell de Montesquiu es va convertir en un estança on el públic va gaudir d’un diàleg femení intergeneracional de rigorosa actualitat en el qual la poesia i la música van servir per recuperar textos imprescindibles, de mirada violeta.

Poesia als parcs. Lletres i paisatges

Poesia als parcs. Lletres i paisatges és un cicle poètic que va néixer el 2005 dins el marc del programa Viu el parc. Aquest cicle es basa en un seguit de lectures i recitals poètics que es duen a terme a cada un dels deu espais de la Xarxa de Parcs Naturals i a d’altres espais naturals protegits de dins o fora de Catalunya, amb qui la Diputació de Barcelona manté vincles culturals per raó d’agermanaments estables o convenis específics establerts amb entitats culturals o conservacionistes del país o l’estranger, com ara l’Obra Cultural de l’Alguer, a Sardenya.

Des de l’any 2008, el programa compta amb el suport i la col·laboració de la Institució de Lletres Catalanes, adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb qui des del 2010 la Diputació de Barcelona té subscrit un conveni de col·laboració mútua per donar suport al cicle.

Per a més informació sobre el cicle Poesia als parcs. Lletres i paisatges 2018, consulteu aquest enllaç.