A més, l’activitat formava part del Cicle Anual d’Activitats Culturals del Museu de la Pagesia de Fogars de la Selva, que també és un Punt d’Informació del Parc del Montnegre i el Corredor. La sortida començava al Museu de la Pagesia. Durant tot el camí, el cant del mosquiter pàl·lid acompanyava els participants amb els seus cants, delatant, així, que es troba en plena etapa d’aparellament.

Falciots i orenetes vulgars voleiaven per sobre els caps, a estones insistents, cercant insectes per menjar i fent piruetes d’infart. De sobte, van veure un petit ocell saltant de branqueta en branqueta: era una mallerenga carbonera, que portava un cuc a la boca per alimentar els seus pollets. Unes passes més endavant, van sentir com piaven de fort les cries. El cas d’aquesta femella resulta particularment curiós, ja que ha escollit una bústia en desús per a ubicar-hi el niu. Els boscos joves o poc madurs tenen poca disponibilitat de forats als troncs dels arbres, de manera que espècies com la mallerenga han de buscar altres indrets on poder niar.

Els participants van tenir el privilegi de sentir el doble xiulet de l’oriol, tan amagadís i alhora tan preuat per a qui té la sort de veure’l. Altres ocells esmunyedissos com el tallarol capnegre o el pinsà delataven la seva presència amb els seus cants, malgrat que veure’ls no sigui fàcil. Els tudons observaven, prudents, el pas del grup des de les capçades dels arbres i no podien evitar neguitejar-se quan se sentien observats.

En zones més periurbanes, els visitaven pardals comuns i pardals xarrecs, tan similars i difícils de distingir per a qui no té l’ull entrenat. La cotxa fumada i el gaig també es van deixar veure propers a un prat de gladiols silvestres, que posava fi a la passejada.

Un cop retornats al Museu de la Pagesia, cada família va construir una caixa-niu per afavorir la nidificació de les mallerengues, atesa la problemàtica de manca de forats. Aquestes caixes s’hauran de penjar a la branca d’un arbre, sense obstacles al davant que en dificultin l’entrada i a suficient alçada perquè no hi arribin els predadors. A la tardor, s’haurà revisar si alguna parella ha criat i caldrà buidar les caixes-niu per deixar-les disponibles per a la primavera següent.