La planta Solanum sisymbriifolium és de la família de les solanàcies i prové de les zones temperades d’Amèrica del Sud. A les zones temperades es comporta com una planta anual que pot arribar a fer 2 m d’alçada i formar creixements densos que desplacen la vegetació autòctona de les pastures i de les zones rurals. Tota la planta està recoberta de nombroses punxes de més d’1 centímetre i fa conjunts de flors blanques i uns fruits vermells que recorden petits tomàquets d’uns 2 cm. És dispersa per les llavors que contenen aquests fruits i cada planta pot produir 45.000 llavors a l’any, que es poden dispersar fàcilment per ocells i mamífers. També es pot estendre vegetativament a través dels seus rizomes. Pot viure en diferents condicions d’insolació i també en diversos tipus de sòl.

Segons el web Exocat la planta no es considera establerta a Catalunya i només hi ha una cita en un plec d’herbari que prové de la zona d’Argelaguer. Aquesta planta no consta al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores ni al Reglament europeu sobre la prevenció i la gestió de la introducció i propagació d’espècies exòtiques invasores, però és inclosa a llista d’alerta d’invasores de l’Organització Europea i Mediterrània per la protecció de les plantes (EPPO) perquè des que es va observar a Sardenya per primera vegada l’any 1983 s’ha establert per diferents regions costaneres.

Els gestors del Parc del Montnegre i el Corredor han comunicat la seva presència en el formulari de l’Exocat -que és la base de dades d’espècies invasores de Catalunya-, també han registrat les coordenades de la seva localització, han eliminat la planta d’arrel i posteriorment l’han cremada en una llar de foc per evitar la seva dispersió. La planta té diversos usos: ornamental, com a aliment (els fruits es mengen, però les llavors són verinoses), medicinal i farmacèutica i a l’horticultura perquè pot actuar d’atraient de nematodes de la patatera.

La detecció i eliminació precoç de les espècies exòtiques invasores és important per evitar la ràpida dispersió i establiment d’aquestes espècies. En aquest cas concret, era clau evitar que maduressin els fruits perquè no es dispersessin a través de la fauna o que, en caure a terra, passessin a formar part del banc de llavors del sòl. Tot i així, en els propers anys caldrà vigilar a l’entorn d’aquestes pastures per assegurar que no hi ha creixen altres peus de la planta.