Aquesta actuació s’ha fet en el marc del projecte d’adequació normativa de l’actual línia aèria de mitja tensió que dona subministrament elèctric a diverses masies situades a l’indret anomenat Serra de l’Arca i va ser proposada en l’informe previ de l’òrgan gestor del Parc Natural com a mesura per reduir el risc d’electrocució d’aus del transformador aeri i el tram de línia que passa al costat de la masia el Boix, identificat com un punt molt perillós d’acord amb els estudis de seguiment i protecció de la fauna silvestre realitzats dins el Programa de Seguiment de Paràmetres Ecològics dels Parcs Naturals. El cost total d’aquesta obra ha estat de 93.870,80 euros, dels quals una tercera part (29.378,80 euros corresponents als treballs d’obra civil) els ha aportat la Diputació de Barcelona i la resta, 64.492 euros corresponents al treballs elèctrics, els ha finançat l’empresa Anell.

Les obres han consistit en el soterrament d’un tram d’uns 400 metres de línia aèria i la substitució de l’actual transformador d’intempèrie, instal·lat en un suport metàl·lic al costat de la masia del Boix, per un nou centre transformador compacte instal·lat a un marge del camí. S’han substituït vuit suports antics de fusta i un de metàl·lic per tres nous suports metàl·lics de gelosia. Les noves torres metàl·liques i el nou centre transformador s’han pintat de color verd oliva mat per tal d’assolir un cert mimetisme cromàtic amb la vegetació dominant de l’entorn. Les noves torres, amb aparellatge i conversions, han estat equipades amb elements antielectrocució per a les aus, tal com estableix la normativa. Aquest projecte ha permès millorar la qualitat de les condicions del servei de subministrament elèctric i reduir significativament l’impacte d’aquesta infraestructura sobre el medi natural i el paisatge de l’espai natural protegit.

El Parc ha assumit els treballs d’obra civil corresponents al moviment de terres, fonamentacions i soterrament de les conduccions, mentre que l’empresa Anell ha estat l’encarregada d’instal·lar els elements propis de la xarxa elèctrica com els conductors aïllats de mitja i baixa tensió, els nous suports de línia, l’aparellatge, el nou centre de transformació compacte, els elements de protecció contra l’electrocució de les aus als suports, segons indicacions dels tècnics del Parc. Alhora, també ha dut a terme el desmuntatge de les antigues instal·lacions.

Mesures antielectrocució per protegir les aus

Aquesta acció es fa en el marc del conveni per a l’aplicació de mesures antielectrocució per a les aus en línies elèctriques de distribució, en l’àmbit del Parc Natural del Montseny i la seva àrea d’influència, signat el 2005 per la Diputació de Barcelona, Anell, la Fundació Miquel Torres i la Universitat de Barcelona. L’acció seguia les indicacions de l’Avaluació del risc d’electrocució d’aus en línies elèctriques propietat d’Anell i elaborat pel Departament de Biologia Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona. Segons aquest estudi, l’electrocució és un dels principals motius de mortalitat de moltes espècies d’aus amenaçades a Catalunya. Aquest problema afecta principalment aus de mida gran o mitjana, com és el cas dels rapinyaires o els còrvids, que acostumen a utilitzar els suports elèctrics com a talaies de cacera o com a llocs per reposar, menjar o dormir.

Des del punt de vista ornitològic, el Montseny és una àrea especialment important per a moltes espècies d’aus protegides. Cal destacar una espècie tan amenaçada a escala europea com l’àliga perdiguera (Hieraaetus fasciatus), ja que s'inclou part del territori més septentrional present a la província de Barcelona. Altres espècies rellevants que nidifiquen en aquesta àrea i que també pateixen un elevat risc d’electrocució són l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), l’aligot comú (Buteo buteo), l’aligot vesper (Pernis apivorus), l’astor (Accipiter gentilis), l’esparver (Accipiter nisus), el xoriguer (Falco tinnunculus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el falcó mostatxut (Falco subbuteo), el duc (Bubo bubo), l’òliba (Tyto alba), el gamarús (Strix aluco), el mussol comú (Athene noctua), el mussol banyut (Asio otus) i el xot (Otus scops), a més a més d’altres espècies hivernants com l’arpella pàl·lida (Circus cyaneus), l’esmerla (Falco columbarius) o el bernat pescaire (Ardea cinerea), i migrants com l’àliga pescadora (Pandion haliaetus), l’aligot vesper (Pernis apivorus) o la cigonya (Ciconia ciconia).