Montseny | Xarxa de Parcs Naturals
L'acte va aplegar més de 150 professionals

El tritó del Montseny, present a la primera Nit de la biodiversitat

$urlFileEntry

Nit de la Biodiversitat. Autor: Zoo de Barcelona

01/04/2019

La Fundació Barcelona Zoo va celebrar el dimarts 26 de març al vespre la seva primera Nit de la biodiversitat a l'auditori del Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). L’acte, que va convocar més de cent cinquanta persones dels àmbits acadèmic, conservacionista i sòcies del Zoo de Barcelona, té la vocació d’esdevenir una gran trobada anual en la que es presentin els treballs de conservació i la recerca de la biodiversitat que es realitzen a Catalunya i en els que participen tant la Fundació com els professionals del Zoo, entre ells, el programa Life Tritó del Montseny.

Joana Barber, com a coordinadora del programa Life Tritó Montseny, va presentar aquest projecte de conservació del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), espècie endèmica del Montseny, i va destacar la importància de la implicació dels diferents actors del territori. 

El director del Zoo de Barcelona, Antoni Alarcón, va agrair l’esforç de totes aquelles persones que dediquen bona part del seu temps i les seves vides a treballar per la biodiversitat, i la recerca i conservació d’espècies i va destacar la tasca que la Fundació Barcelona Zoo ha fet possible en tots aquests anys.

També va posar l'èmfasi en la necessitat de la conservació de la nostra biodiversitat pel que fa al declivi de les espècies, posant l’accent en els invertebrats que, tot i representar més del 95 % de les espècies del planeta, segueixen sent els grans desconeguts del món animal. En aquest sentit, i alineat amb el nou model de Zoo, Alarcón va anunciar la creació d’un pavelló d’invertebrats al mateix Zoo, que actualment s’està dissenyant i que podrà ser una realitat l’any 2020.

Aquest nou model de Zoo també aposta per esdevenir un referent pel que fa a conservació a la Mediterrània, creant un Centre de Biodiversitat Marina per pal·liar el desconeixement existent de la vida marina i poder protegir-la de manera més efectiva.

Reconeixements a la tasca de professionals i institucions

Durant l’acte es van lliurar tres guardonsespecialment destinats a reconèixer la tasca de professionals i institucions en favor de la conservació de la biodiversitat. El premi a la trajectòria professional va ser per a Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals, geògraf i naturalista, i membre del Comitè Espanyol del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, de la Comissió de Comunicació i Educació de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) i del Fòrum Global 500 de les Nacions Unides.  

D’altra banda, Antoni Arrizabalaga, director del Museu de Ciències Naturals de Granollers, va recollir el premi que reconeix la trajectòria de la institució pels treballs i estudis de protecció de la nostra biodiversitat i la seva divulgació en forma d’exposicions.

Per últim, el guardó per la divulgació se’l va endur el comunicador José Luis Gallego, col·laborador en nombrosos mitjans de comunicació i una de les personalitats més influents de l’Estat en matèria ambiental.

Deu anys de projectes de conservació

El Zoo de Barcelona té com a principal missió intervenir activament en la conservació, la recerca científica i la divulgació envers la fauna salvatge i els seus hàbitats naturals. En aquest sentit, i des de fa ja una dècada, es va engegar l’ambiciós Programa de Recerca i Conservació, que dona suport a la investigació aplicada, a la conservació de les espècies, algunes de les quals estarien molt debilitades, o potser ni existirien, si no es dugués a terme aquesta tasca.

Entre tots en destaquen: el “Crio zoo”, un projecte de conservació basat en la genètica molecular que pretén crear un banc de gens de totes les espècies; el projecte de mesures urgents per a la conservació del mangabei de coroneta blanca, un primat que ha vist reduïda la seva població en un 50 % en les últimes dècades i que està coordinat des del Zoo per la doctora Maria Teresa Abelló, o el projecte de reintroducció de la gasela dorcas al Senegal, una de les espècies que es troben en un perill d’extinció més elevat, conduït pel Zoo en col·laboració amb el CSIC.

Un altre projecte de reintroducció és el de conservació del ferreret a la serra de Tramuntana de Mallorca, un petit gripau endèmic de l’illa, gairebé extingit, que es cria a les instal·lacions del Zoo i del qual ja s’han alliberat més de 1.000 individus al seu hàbitat natural. També en l’entorn Mediterrani es porta a terme el projecte Rorqual, que tracta de l’estudi de les poblacions de cetacis de la mar catalana, amb especial èmfasi en el rorqual comú, l’únic estudi d’aquestes característiques sobre el pas de les balenes per les Costes del Garraf.

Programa Life Tritó Montseny

Un cas semblant al del ferreret mallorquí és el del tritó del Montseny, i el seu Projecte Life. Es tracta d’una espècie endèmica d’aquest massís el qual, sense aquest projecte, és molt probable que ja hagués desaparegut.

També a Catalunya s’està portant a terme els projectes de conservació de la trenca i del voltor negre, dos treballs molt diferenciats, però que han evitat l’extinció d’ambdues aus. Per últim, a l’acte es va destacar el projecte sobre el desenvolupament de l’Observatori d’Amfibis dels Aiguamoll de l’Empordà, un dels grups d’animals més vulnerables als efectes del canvi climàtic i una de les principals preocupacions de la UICN.

Deu anys de Beques PRIC

Les beques de Programa de Recerca i Conservació (PRIC) van néixer amb els objectius, entre d’altres, de fer una millora constant en el benestar animal, contribuir a la conservació i a la recerca, produir ciència de qualitat i divulgar la pràctica científica. Aquest ajuts són atorgats anualment per la Fundació Barcelona Zoo i, en la dècada de la seva existència, s’han seleccionat 92 projectes que han rebut un total de 772.242 euros en forma de beques. Aquesta xifra representa el 30 % del total de la despesa directa que la Fundació Barcelona Zoo ha dedicat a recolzar iniciatives i impulsar projectes de recerca i conservació in situ, que en els últims deu anys ha ascendit a 2,5 milions d’euros.

Per a la Nit de la Biodiversitat es van presentar cinc projectes representatius dels treballs becats aquesta dècada a través dels seus responsables, tots vinculats a la conservació in situ:

· Estudi sobre l’ecologia alimentària per a la conservació del linx ibèric, Germán Garrote (Institut de Biologia de la Conservació);

· Monitorització de la fauna d’insectes del dosser de la serra de Collserola, Jorge Mederos (Museu de Ciències Naturals de Barcelona);

· Seguiment de la població del turó a Catalunya per definir mesures de conservació, Salvador Salvador (Universitat de Girona);

· Estudi de les poblacions de gat salvatge a Catalunya, Marc Vilella (Grup de Naturalistes d’Osona / Institut Catalana d’Història Natural), i

· Conservació del ximpanzé de l’Àfrica Occidental a Fouta Jallon (Senegal), Federico Bocdánovich, director general de l’Institut Jane Goodall.

Nous vídeos de Conservació i Recerca

En els transcurs de l’acte es van presentar tres nous vídeos produïts pel Zoo de Barcelona sobre els projectes de conservació i recerca: "El Ferret de Mallorca", "Els insectes de Collserola" i "El seguiment de rorquals a la Mediterrània".

Trobareu aquests i més vídeos en el canal Youtube del Zoo de Barcelona.

compartir

Font de la informació: Zoo de Barcelona

Categoria: Montseny, Xarxa de Parcs Naturals, Paisatge, Biodiversitat, Hidrologia, flora, fauna, invertebrats, vertebrats, amfibis, hàbitats, Planificació i avaluació, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Divulgació, Ponències, Vídeos, Diputació de Barcelona,