També s’ha incorporar una sala educativa dedicada a la divulgació ambiental, en què els visitants podran aprendre sobre la importància del tritó i de la fauna en general dels torrents del Montseny a través de panells informatius, vídeos, jocs d’ordinador i altres materials interactius. Aquesta instal·lació és un model a seguir en el nou Pla Estratègic del Zoo de Barcelona, ja que es basa en la gestió integrada entre la conservació ex situ, sensibilització i reproducció, i la in situ, reintroduint l’espècie al seu medi natural.

Des de l’inici de la temporada reproductiva, al maig, ja han nascut al Zoo trenta-vuit larves de tritó, que se sumen a les onze nascudes l’any passat, i s'espera que en segueixin naixent fins a finals de setembre. La finalitat del programa de conservació és que aquestes larves siguin reintroduïdes al seu, i reforçar les poblacions que ja s’han reintroduït durant els últims anys, que s’han confirmat exitoses amb la troballa de la primera larva nascuda a la natura provinent d’aquells exemplars reintroduïts en el passat.

A la inauguració del passat 28 de juny van participar Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona; Marta Labata, directora general de B:SM; Antoni Alarcón, director del Zoo de Barcelona; Manel Pomarol, cap de Conservació de Fauna de la Generalitat; Joana Barber, directora de la Reserva de la Biosfera del Montseny i Gabriel Esquius, conseller delegat de Forestal Catalana.

Projecte LIFE de conservació del Tritó del Montseny

El projecte de conservació del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), coordinat per la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el Zoo de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i Forestal Catalana, va ser seleccionat com a Projecte LIFE per la Unió Europea. Té un pressupost total de 2.971.276 euros, el 60 % dels quals els aporta el Projecte LIFE. Així, es promouran accions per a millorar l’estat de conservació d’aquesta espècie durant els pròxims anys i fins al 2020.

Algunes d’aquestes accions consistiran a reduir les amenaces identificades sobre el tritó del Montseny, millorar l’estat de l’aigua dels torrents del Parc Natural del Montseny, ampliar l’àrea de distribució de l’espècie a través de la reintroducció d’exemplars criats en captivitat, assegurar la seva variabilitat genètica i conscienciar sobre la importància d’aquesta espècie, entre d’altres.

En perill crític d’extinció

Les primeres poblacions d’aquest animal van ser descobertes al 1979, i es van atribuir a l’espècie tritó pirinenc. Més tard, al 2005, estudis morfològics van concloure que es tracta d’una espècie per si mateixa, el tritó del Monseny, amb dues subespècies, la oriental i l’occidental. Es tracta de l’únic vertebrat endèmic de Catalunya.

En els darrers anys, la població de tritons autòctons ha disminuït un 15 %, s’ha convertit en l’amfibi més amenaçat de l’Europa Occidental i apareix catalogada a la llista vermella de la UICN com a espècie en perill crític d’extinció. La supervivència d'aquesta espècie està íntimament lligada a la conservació dels medis aquàtics, però també de les masses forestals que els envolten.

Torreferrussa i el Pont de Suert, centres especialitzats

De seguida es va posar en marxa un programa de conservació per part de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per garantir-ne la supervivència, i l’any 2007 es va començar un programa pilot de reproducció en captivitat d’aquesta espècie al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa al qual es va sumar fa quatre anys el Zoo de Barcelona i el Centre de Fauna del Pont de Suert, per tal d’augmentar les possibilitats de futur per a l’espècie en cas d’una situació crítica.

Precisament, durant aquest mes de juny, el Centre de Fauna de Torreferrussa ha triplicat la capacitat de les seves instal·lacions de cria en captivitat del tritó del Montseny, amb un total de 340 aquaris per multiplicar la reproducció dels gairebé 900 exemplars de tritó que hi viuen. L’abril de l’any passat, el centre va cedir vint-i-quatre exemplars al Zoo de Chester, un dels més prestigiosos en la recuperació d’amfibis.