Durant aquest mes hi ha el pic de la migració prenupcial per a la majoria d’ocells. Així, és un dels mesos on es pot veure un major nombre d’espècies al Parc. Val a dir, però, que la seva observació depèn en bona mesura de les condicions meteorològiques. Així, la manca d’episodis de pluges no ha propiciat una aturada gaire notable d’exemplars. Especialment escasses han estat les aus aquàtiques estrictament migratòries.

Durant els censos quinzenals, únicament es pot destacar una valona (Tringa glareola) a Santa Coloma de Gramenet i alguna observació puntual d’individus solitaris de capó reial (Plegadis falcinellus) a la desembocadura i el tram d’ús públic. Com de costum, l’abundància i varietat d’espècies passeriformes ha estat molt més significativa, destacant el breu avistament d’un mascle de papamosques de collar (Ficedula albicollis). Es tracta d’una espècie considerada raresa a nivell ibèric, si bé hi ha primaveres que es produeixen diverses citacions a Catalunya, com ha estat el cas d’enguany.

Altres observacions remarcables han estat dues orenetes cua-rogenques (Cecropis daurica) al tram dels canyissars i quatre mosquiters xiulaires (Phylloscopus sibilatrix) i un cruixidell (Emberiza calandra) al Refugi de Biodiversitat de Santa Coloma de Gramenet. A la bosquina d’oms siberians d’aquest tram s’ha continuat detectant encara el mosquiter de Hume (Phylloscopus humei) hivernant fins a mitjans de mes.

Com és habitual, també s’ha vist diversos individus migratoris d’agró roig (Ardea purpurea) buscant un lloc on aturar-se al Parc, però que malauradament han desistit finalment per la manca de tranquil·litat i d’un hàbitat prou adequat.

D’altra banda, s’han realitzat múltiples visites voluntàries que, conjuntament amb les prospeccions de diversos naturalistes, han permès l’observació d’altres espècies remarcables, com ara almenys un mascle de xarrasclet (Spatula querquedula) a Sant Adrià, la femella de rascletó (Zapornia parva) detectada per Miquel Jodas al tram d’ús públic i els dos corriols grossos (Charadrius hiaticula) vistos a la desembocadura per Pat Gallart.

Pel que fa als ocells reproductors, cal destacar la presència de diverses parelles de corriol petit (Charadrius dubius) al tram d’ús públic de Sant Adrià de Besòs i al tram dels canyissars, de les quals ja s’ha detectat dues postes. A la desembocadura, on ha intentar nidificar regularment els darrers anys, no hi hagut cap parella establerta per la major presència enguany de persones a la barra de sorra. Val a dir que la desembocadura és una zona d’accés restringit, però aquesta prohibició és ignorada contínuament per força ciutadans.

Cal destacar també almenys cinc parelles de roquerols (Ptyonoprogne rupestris) als ponts que creuen el riu, així com els xoriguers comuns (Falco tinnunculus) que nien habitualment al pont del Molinet.

També remarcable ha estat la presència cada cop més nombrosa de gavines corses (Ichthyaetus audouinii) al tram d’ús públic de Santa Coloma, amb un màxim d’unes 50. Es tracta d’una espècie amenaçada d’extinció que té una colònia nidificant en uns terrenys d’accés restringit a les persones del Port de Barcelona.