El mes de gener es realitza a tot el món el cens d’ocells aquàtics hivernants per tal de tenir una idea del volum de les seves poblacions i de la importància de cadascuna de les zones humides. Al Parc Fluvial del Besòs s’han censat 2.904 exemplars de 33 espècies, una xifra lleugerament superior a la mitjana dels darrers deu anys. L’espècie més abundant, com sempre, ha estat la gavina vulgar (Larus ridibundus), amb uns 1.900 exemplars.

Malgrat el fred rigorós i continuat durant bona part del gener, no s’ha constatat una arribada generalitzada d’ocells hivernants escassos o irregulars al Parc. En aquest sentit, únicament destaquen els tres becadells sords detectats, espècie que no s’havia trobat en els darrers dos hiverns. Un d’aquests exemplars s’ha estat observant des de desembre a una illeta propera al pont Vell de Santa Coloma, força exposat, de manera que diversos ornitòlegs han vingut a veure’l per aprofitar aquesta oportunitat ja que es tracta d’un ocell difícil de veure, escàs i de distribució localitzada a Catalunya.

Cal remarcar també per la seva abundància en el context de la província de Barcelona els 326 ànecs collverds (Anas platyrhynchos), les 216 polles d’aigua (Gallinula chloropus) els sis martinets de nit (Nycticorax nycticorax) i les trenta-vuit xivitones vulgars (Actitis hypoleuca) censats a tot el Parc Fluvial.  

En l’àmbit del Parc Fluvial cal destacar enguany altre cop la hivernada de cinc xarxets comuns (Anas crecca), una boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) i tres cotxes blaves (Luscinia svecica).

Un altre fet destacable és la diversitat de rapinyaires diürns, amb sis espècies observades, destacant un exemplar d’àguila calçada (Aquila pennata) i un d’astor (Accipiter gentilis).

L’any passat, una riuada va tombar l’arbre on els darrers hiverns dormien els corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) a Montcada de manera que ara dormen a una altra morera al terme de Santa Coloma de Gramenet (17 exemplars).

Aus estivals a ple hivern

L’espècie més excepcional vista durant el mes de gener ha estat un tallarol de garriga (Sylvia cantillans) vist als herbassars de Santa Coloma. Es tracta d’un ocell estival a Europa que hiverna al Sahel, una ecoregió africana constituïda per una sabana o zona arbustiva tropical i subtropical semiàrida, que, per tant, no hauria d’estar a les nostres contrades. Tampoc no hi hauria de ser l’oreneta cuablanca (Delichon urbicum) vista a Santa Coloma, però en els darrers anys és més habitual l’observació d’aus estivals a ple hivern, probablement com a conseqüència del canvi climàtic. 

De les observacions realitzades per altres naturalistes, sobresurten els dos colltorts vistos a la desembocadura per Quique Carballal i Pat Gallart i la tallareta cuallarga vista per Pat Gallart als herbassars de Santa Coloma.

A finals de mes ja s’havien produït moviments d’alguna espècie com, per exemple, el pardal de bardissa (Prunella modularis) vist a la desembocadura.

Un exemplar de llúdriga apareix mort

Pel que fa a altres vertebrats, cal remarcar que tal com vam informar es va tornar a veure la llúdriga (Lutra lutra) els dies 18 i el 19 a Sant Adrià de Besòs. Així, diversos naturalistes habituals al riu com ara Paco Torres, Pat Gallart i Dionisio Sanz, i altres usuaris, van veure-la altre cop de dia, sobretot entre els ponts de la C-31 i del Molinet.

Malauradament, el 24 de gener el Cos d’Agents Rurals del Barcelonès va recollir una llúdriga morta a la desembocadura, sense ferides externes aparents. Si es comparen les fotografies de l’exemplar observat amb el trobat mort, en ambdós casos es tracta d'un individu aparentment prim i amb una part de la panxa prominent, fet que fa pensar que es tracti de la mateixa llúdriga.

A més, Arnau Tolrà, que és l’investigador principal els darrers anys d’aquest mamífer a les conques del Besòs i la Tordera, comenta que el seu comportament diürn en un entorn tan humanitzat és molt rar en aquesta àrea d’estudi i ni tan sols és habitual veure-les en els trams fluvials més tranquils d’aquests dos rius. Per tot plegat, Tolrà opina que, probablement, l’exemplar ja estigués malalt prèviament i es tracti del mateix exemplar vist a prop de l’assut del rec Comtal (Santa Coloma) al desembre.