Renaturalitzar el riu Besòs és una estratègia per augmentar la seva resiliència enfront dels impactes del canvi climàtic, i inclou alliberar els ecosistemes de la pressió humana perquè tendeixin a autoregular-se i a funcionar de manera natural. Aquest canvi de paradigma pretén deixar que la naturalesa tingui cura de si mateixa, permetent que els processos naturals reparin i restaurin els paisatges degradats per l'acció de l'home.

El refugi de biodiversitat, com a primer pas, obre una nova etapa per preservar els hàbitats existents, potenciar la biodiversitat autòctona i eliminar les espècies invasores. El vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antonio Balmón, el diputat d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, i l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, han presentat públicament l’inici de les obres d’aquest refugi de biodiversitat al Passeig Salzereda de Santa Coloma.

Antonio Balmón ha afirmat que "no només ens quedarem en la recuperació paisatgística, sinó que establirem una agenda orientada cap al futur, basada en la sostenibilitat i el medi ambient". "També es pretén donar al riu una força de proximitat a la ciutadania perquè la gent pugui veure com funciona aquest espai natural", conclou.

El diputat d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, ha remarcat la importància d’accions com la renaturalització del Besòs en l’educació mediambiental “transformem les nostres ciutats i eduquem mediambientalment a la ciutadania amb realitats,  visualitzant espais com aquest amb l’aposta decidida dels ajuntaments i de les administracions. Amb accions com aquesta lluitem contra la xacra del canvi climàtic”.

L’alcaldessa, Núria Parlon, ha explicat que “tres administracions públiques treballen perquè aquest sigui un entorn de salut i biodiversitat i sobretot per recuperar-lo per als usos ciutadans, no només de la gent de Santa Coloma, perquè ve gent de tot arreu a gaudir d’aquest espai”.

Sobre la renaturalització ha afegit, “hem recuperat aquest espai, però ens quedava una assignatura pendent en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 30 que és apostar per la seva renaturalització. Ho farem ara amb la construcció d’un itinerari pedagògic que ens permetrà treballar amb les escoles, amb les famílies, amb el conjunt de la ciutadania; i amb una llacuna per estudiar la biodiversitat i fer investigacions científiques sobre la recuperació del riu”.

L’àmbit d’actuació d’aquesta Fase 1 de les obres comprèn l’espai de la llera entre el Pont Vell i Can Zam. El projecte té un pressupost d’un milió d’euros finançat per l’AMB (70%) i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (30%), i compta amb el finançament europeu FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional).

El nou refugi permetrà el desenvolupament de flora i fauna i millorarà la qualitat paisatgística d’una conca fluvial que esdevé un corredor ecològic imprescindible dins la infraestructura verda-blava metropolitana, ja que connecta el Parc Natural de Collserola i la Serra de Marina amb el litoral metropolità.

La Fase 1 del projecte persegueix cinc objectius estratègics:

Millorar la funció de connector ecològic entre els parcs naturals de la Serralada de Marina i de la Serra de Collserola.
Millorar les condicions ambientals per al desenvolupament de la població de l'anguila europea (Anguilla anguilla) en perill crític d’extinció.
Recuperar hàbitats llacunars desapareguts per a la millora de les espècies de peixos i amfibis al tram final del Besòs.
Reduir gradualment la presència d'espècies de flora i fauna exòtiques i invasores, entre elles l’anomenada canya americana Arundo donax.
Posar en marxa d’un espai educatiu per al desenvolupament d'activitats de divulgació i ciència ciutadana.

Elements principals de la Fase 1 del refugi de biodiversitat

L’aula ambiental (esplanada de recepció): Aquesta zona permetrà rebre als grups de visitants (escoles i famílies), facilitar informació detallada sobre la visita, i organitzar l’accés a la llacuna didàctica.

Camí didàctic: Recorregut educatiu integrat en l'ecosistema fluvial per facilitar l'observació i el coneixement dels seus diferents hàbitats i espècies garantint la convivència entres aquestes i les persones visitants.

Prat fluvial i accés a la llacuna didàctica: Es pretén aconseguir un equilibri entre el potencial d'acollida d'espècies animals i la freqüentació controlada per a l'observació i l’estudi.

Amb l'objectiu de maximitzar l'aigua existent, es construiran canals estrets sobre base de formigó amb additius biològics que fomentin l'aparició d'algues i líquens que, a més d'aportar complexitat ecològica, assoleixen una ràpida integració paisatgística.

Observatori d’aus

Espai destinat a l'observació i estudi de les aus que nidifiquen i visiten les diferents àrees de l'ecosistema fluvial.

Llacunes artificials (reserves de biodiversitat aqüícola)

Dues noves llacunes amb accés restringit destinades a tasques de caràcter científic o educatiu, i a potenciar les zones d'alimentació i reproducció d'espècies d'aus, peixos i amfibis.

Meandrificació del camí de servei

Com a estratègia per a naturalitzar la zona de refugi i crear nous microhàbitats amb vegetació fluvial per afavorir la presència de pol·linitzadors, lepidòpters, rèptils, amfibis i mamífers.

Exposició itinerant

La ciutadania pot conèixer el projecte de renaturalització del riu Besòs mitjançant una exposició itinerant instal·lada al Passeig de la Salzereda amb Llorenç Serra, i que mitjançant plafons informatius explica la transformació del riu i el seu entorn natural, amb tots els detalls del nou refugi de biodiversitat.

Projecte dins del PSG (programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans)

Aquest projecte forma part del PSG (programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans). Es tracta d’un pla d’inversions que pretén millorar els espais fluvials metropolitans, recuperar les zones degradades i integrar diferents elements naturals del territori metropolità que presenten una fragmentació. D’aquesta manera, l’AMB va consolidant la infraestructura verda metropolitana: un conjunt d’espais naturals interconnectats que ocupen més de 50% de la superfície de la metròpolis Barcelona i tenen funcions vitals per la qualitat ambiental i la cohesió social d’aquest territori.