La localització casual de la peça entre la terra procedent de la prospecció del jaciment no té altra explicació lògica més enllà que sigui una peça deixada al lloc de la troballa amb animus iocandi (broma), una pèrdua accidental contemporània per part d'algú que la portava al damunt o el seu enterrament voluntari amb alguna finalitat o ritual que només pot saber la persona que la va realitzar en temps recents. 
 
Es tractaria d’un kong-par tangka de la seca palatina de Lhasa (Tibet), encunyat amb la data 1792 dC (1346 de l'era tibetana). Aquest tipus de moneda anepígrafa, però datada, es va encunyar en grans quantitats entre 1791 i 1891, sovint sense canviar la data i, per això, normalment la data que apareix a l’anvers és una data fixa que no respon realment a la d’encunyació real. A l’anvers, apareix l’any dins un requadre enmig d’una garlanda i, al revers, una flor de lotus, dins un cercle, envoltada dels vuit símbols budistes de la fortuna.