Selector d'idioma

CAES

Capçalera

Publicador de continguts

Sant Llorenç-Obac | Altres | Marina | Litoral El treball contribuirà a preservar la diversitat genètica d'una espècie amenaçada per l'impacte de la freqüentació humana

Un estudi revela l'estructura genètica del cargol 'Xerocrassa montserratensis', una espècie endèmica de Catalunya

$urlFileEntry

Un cargol 'Xerocrassa montserratensis' al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Autor: Vicenç Bros

12/05/2021

Un estudi publicat a la revista Scientific Reports revela l’estructuració genètica del  cargol terrestre Xerocrassa montserratensis i aporta noves eines científiques per millorar la conservació d’aquesta espècie endèmica i amenaçada de Catalunya. Aquest mol·lusc terrestre, identificat a finals del segle XIX a la muntanya de Montserrat i de reduïda distribució geogràfica restringida a la província de Barcelona, és una espècie protegida a tot l’àmbit dels parcs naturals de la Muntanya de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 

El treball està dirigit per la professora Marta Pascual, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), i també està signat per Cristina Català (UB-IRBio), Vicenç Bros (Diputació de Barcelona), Xavier Castelltort (Universitat de Lleida) i Xavier Santos (Centre d’Investigació en Biodiversitat i Recursos Genètics-CIBIO, Portugal). Aquesta recerca i la seva publicació han comptat amb la col·laboració de l’equip del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el suport econòmic de l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Una espècie endèmica descrita fa més de cent anys a Montserrat 

L’espècie Xerocrassa montserratensis -abans Helix montserratensis- és una singularitat de la fauna malacològica terrestre a Catalunya descrita per Joaquín González-Hidalgo el 1870 a la muntanya de Montserrat. Posteriorment, a les acaballes del segle XIX Artur Bofill va descriure dues subespècies en funció dels caràcters morfològics de la conquilla: X. m. betulonensis i X. m. delicatula

Aquest endemisme català, considerat un excel·lent model en estudis filogeogràfics, es troba en espais oberts de codines típiques i zones de conglomerats, però no en zones forestals. Sorprenentment, l’espècie es va detectar en àrees prèviament cremades, "fet que indicaria una capacitat alta de supervivència o de colonització encara no descrita en la bibliografia científica", comenta l’expert Xavier Santos del CIBIO.  

En el marc de la recerca, l’equip ha aplicat la metodologia basada en els anomenats codis de barres genètics (DNA barcoding), que fa ús d’un fragment curt i estandarditzat d’ADN -en aquest cas, el gen mitocondrial citocrom oxidasa I (COI)- per facilitar la identificació d’espècies i la detecció de grups evolutius diferenciats. Aquesta metodologia permet classificar la majoria d’espècies amb una alta resolució i, en molts casos, també aporta una bona variabilitat intraespecífica per detectar barreres al flux gènic entre poblacions. 

"Com aquests mol·luscs tenen una baixa mobilitat, des del punt de vista científic resultava molt interessant determinar si aquesta espècie amenaçada tenia o no estructuració poblacional", destaca Marta Pascual, professora del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística. 

L’estudi ha permès comprovar la hipòtesi proposada fa cent anys que relacionava la població de la serralada de Marina, localitzada a la serralada Litoral catalana, amb les poblacions situades aigües amunt de la conca hidrogràfica del riu Besòs. 

L’equip ha identificat grups genètics en zones en què s’havien descrit diferents subespècies, una hipòtesi posada en dubte recentment per diversos estudis de caràcter morfològic. Els resultats mostren que els grups diferenciats genèticament es troben en les poblacions en què s’havien descrit les diferents subespècies fa més d’un segle. A més, també s’ha identificat una nova zona on els grups estan fortament diferenciats -els Munts, a la serralada Transversal catalana-, fet que caldria estudiar amb més detall en futures recerques. 

·El nostre estudi aporta informació a favor de la validesa d’aquestes subespècies, però caldrà avançar amb el treball investigador i fer estudis morfomètrics i genòmics per determinar si hi ha aïllament reproductor entre els diferents grups mitocondrials", subratlla Marta Pascual. 

Un escenari de diversificació genètica durant el Pleistocè

Segons els autors, el procés de diversificació dels grups genètics -en combinació amb l’especificitat del seu hàbitat natural- estaria relacionat amb els processos geològics i paleoclimàtics durant el Pleistocè que han contribuït finalment a modelar l’estructura genètica actual de l’espècie. Aquests processos podrien explicar també l’origen de la radiació gran d’espècies del gènere Xerocrassa en algunes illes mediterrànies, com ara Creta o les illes Balears, apunten els autors.

"És sorprenent comprovar que poblacions molt properes estiguin tan diferenciades genèticament i, al mateix temps, que una espècie amb una àrea de distribució tan reduïda pugui presentar grups genèticament molt diferenciats a escala mitocondrial", apunta Xavier Santos. 

El treball publicat a Scientific Reports també aportarà nous coneixements científics per adoptar les mesures de gestió més adequades per conservar la diversitat genètica de l’espècie, amenaçada avui dia per l’impacte de l’excessiva freqüentació humana en les codines, hàbitats únics de molts espais protegits, segons indica Vicenç Bros de la Diputació de Barcelona.

Article de referència: Català, C.; Bros, V.; Castelltort, X.;  Santos, X.; Pascual, M. Deep genetic structure at a small spatial scale in the endangered lands nail Xerocrassa montserratensis. Scientific Reports, abril de 2021. Doi:10.1038/s41598-021-87741-7

compartir

Font de la informació: Universitat de Barcelona i Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Paisatge, invertebrats, Recerca i seguiment, Divulgació, Publicacions, Sant Llorenç-Obac, Altres, Marina, Litoral, Biodiversitat, ODS,

CookiesEU

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació