Els treballs es van dur a terme en dos àmbits: d'una banda, des del nucli urbà de Talamanca fins a la riera del municipi i, de l'altra, des de la riera fins a la part alta del cingle. Al llarg del primer àmbit, les actuacions més recurrents van ser l’execució de trenques de drenatge (estructures que permeten evacuar l’aigua circulant sobre el terreny i els vessants superiors) i el perfilat del camí en diferents trams per tal de gestionar l’aigua d’escorrentius presents en el recorregut, tot evitant que s’infiltrés encara més i, com a conseqüència, que produís una major erosió en el camí.

Així mateix, es van refer i estabilitzar els marges de pedra per tal de consolidar-los amb el mateix material i també es va regularitzar la traça del camí mitjançant el moviment de terres i el treball manual de reubicació de pedres. Finalment, es va obrir un tros de tram completament obstruït, el qual es trobava en un estat impracticable degut a la presència d’arbres caiguts i de vegetació que hi havia anat creixent, i es va acabar de refer i reperfilar manualment l’últim tram del camí.

En el cas del segon àmbit, es va començar amb un despedregat general del camí i una poda de vegetació, a més de la retirada d’arbres en el tram següent, el qual estava impracticable i se’n va poder recuperar la traça original. En aquest àmbit també es va executar alguna trenca de drenatge per evitar infiltracions. A la part final del camí, on també es va poder recuperar la traça anterior, s’hi va construir un empedrat esglaonat, i es van recuperar, restaurar i consolidar altres empedrats ja existents.

El camí ral de Barcelona a Berga al seu pas per Talamanca hi arriba de llevant i baixa del poble fins a la riera, a l’alçada de l’actual Sínia del Camí Ral, tot vorejant els marges dels camps de conreu i de bosc. Fa aproximadament 250 metres de llarg i la seva història es remunta al segle X amb l’establiment del castell de Talamanca, tot i que l’única notícia històrica de què es disposa data de l’any 1576, a partir d’un document provinent del propietari del mas Rovell en què s’apunten els límits d’aquesta propietat i on se cita el camí ral. Aquest camí va ser utilitzat habitualment com a via de transport i comunicacions de persones i mercaderies abans de la construcció de les actuals carreteres del 1918.