L'SPAL supervisa l'estudi històric del castell de Pera, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Ruïnes del castell de Pera, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Autoria: SPAL
Un dels murs que s'han conservat de la fortificació. Autoria: SPAL
Vista des de baix de part de les ruïnes del castell de Pera. Autoria: SPAL
El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona està supervisant, a petició de l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall, la realització de l'estudi històric del castell de Pera, situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, com a pas previ a la redacció d'un futur pla director i a la posterior restauració i museïtzació del monument, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). El treball té com a objectiu interpretar la trajectòria històrica de l'edifici i el seu terme jurisdiccional i situar-lo en el seu context històric, tot posant èmfasi en determinar com, quan i per què va ser construït i quina ha estat la seva evolució física i constructiva, així com determinar-ne els canvis en la seva propietat, tinença i administració.
El castell de Pera és una antiga fortificació medieval, avui en ruïnes, que a l'alta edat mitjana era el centre jurisdiccional de Lacera, corresponent a l'actual terme de Sant Llorenç Savall i el sector nord-occidental de Castellar del Vallès. Incloïa les parròquies de Sant Feliu de Vallcàrcara, Sant Llorenç Savall, la vall de Mur i els llocs de Vallverd i Cadafalc. Prop del castell s'hi aixecaven dues fortaleses més: el castell de Rocamur i la torre de Lacera, que estaven sota el domini del mateix senyoriu i dels quals es conserven les restes.
El terme de Pera apareix esmentat per primer cop el 1017, i el 1065 es documenta per primera vegada el castell quan Gerbert Donuç el va llegar a la seva filla Nèvia. Durant bona part del segle XII va estar en mans de la família Pera i el 1176 va passar a Bernat Vilar per enllaç matrimonial. Durant el segle XIII va tenir diversos propietaris: Ramon Carner, el 1228; Arnau Vernet, vescomte de Cardona, el 1266; i Pere Marquès, el 1287. El domini de la família Marquès va durar fins al 1365 quan Andreu Marquès va traspassar el castell al monestir de Sant Jaume de Vallparadís de Terrassa. El 1378 la família Sentmenat esdevindrien propietaris del castell fins a la desaparició dels senyorius.
A l'interior del castell hi havia l'església de Santa Maria que, tot i no estar documentada fins al 1378, la seva factura i la seva perfecta integració amb el clos emmurallat, fa pensar que es tractaria d'una construcció romànica del segle XI.
L'any 2002 es va realitzar una primera campanya d'excavació arqueològica del castell de Pera sota la direcció dels arqueòlegs Jordi Guàrdia i Goretti Vila. Després de gairebé vint anys sense intervencions, a partir de l'any 2021 es van iniciar unes noves campanyes d'excavació del castell dirigides per Adrià Cubo i Ariadna Vidal. Aquests treballs han estat finançats per un programa d'intervencions arqueològiques anuals provinents d'una subvenció de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) de la Generalitat de Catalunya, que comptava amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el suport del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Font de la informació: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)
Categoria: Sant Llorenç-Obac, Arqueologia història i patrimoni cultural, Estudis, Elements culturals,