Sant Llorenç-Obac
Trist final per a dos aufranys de Sant Llorenç

La migració de l'aufrany a l'Àfrica: un camí ple de perills

$urlFileEntry

Aufrany. Autor: Equip Biologia Conservació UB

02/11/2018

En el marc del projecte 'Aplicación de nuevas tecnologías para conocer los efectos del cambio global y local en las poblaciones ibéricas de alimoche. Aplicaciones para la conservación' es van marcar amb emissors GPS un total de sis individus d’aufrany durant l’estació de reproducció del 2018. D’aquests, tres eren polls nascuts el 2018 i procedien d’un territori situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Ros i Obac) i un altre a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona (Avenc). Els altres tres individus eren de major edat, però no territorials: Orís, un jove nascut el 2017 procedent d’un centre de recuperació (veure notícia relacionada), en Picatxo, nascut el 2016 a la Garrotxa, i l’Asticot, nascut el 2014 al sud de França; tots ells capturats i/o alliberats a la comarca d’Osona.

L’esmentat projecte té el suport de Red Eléctrica de España SAU, la Fundació Catalunya La Pedrera i la Diputació de Barcelona i està liderat per l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona.

Gràcies a la tecnologia GPS-GSM és possible seguir amb gran precisió els moviment i l’ús de l’espai que realitzen aquests individus, incloent la migració cap a l’Àfrica. L’aufrany és una espècie migradora que trobem a les nostres contrades aproximadament entre els mesos de març i setembre, i que roman a l’Àfrica la resta de l’any. La informació disponible suggereix que la majoria d’individus inicien la migració durant els mesos d’agost i setembre, si bé hi ha poques dades sobre la fenologia d’aquests moviments i la forma en que es produeix la migració (per exemple, amb escales per alimentar-se, de forma continuada). Així mateix, hi ha molt poca informació sobre les taxes de mortalitat associades a la migració i si existeixen diferències en relació a l’edat dels individus. En aquest sentit, el nostre projecte ha de permetre obtenir valuosa informació per millorar les estratègies de conservació d’aquesta espècie amenaçada.

Ara bé, els destins dels nostres sis protagonistes han estat ben diferents. L’Orís va ser alliberat en un abocador per facilitar el contacte amb altres individus de la seva espècie (veure notícia relacionada) i l’obtenció d’aliment i, efectivament, s’ha aclimatat de tal manera que podríem dir que viu a l’abocador. Aquest individu va ingressar en un centre de recuperació al poc temps d’haver volat del niu i va ser-hi fins que la passada primavera es va alliberar, de forma que la seva migració no va ser possible. Aquest fet podria haver provocat que hagi perdut l’instint migrador i fins a la data no ha mostrat cap símptoma de voler iniciar la migració.

En Picatxo i l’Asticot han estat els més actius pel que fa als moviments, com era d’esperar donada la seva condició de no reproductors. Durant els mesos de juliol i agost han realitzat desplaçaments en un àrea àmplia, majoritàriament a Catalunya, visitant zones d’alimentació com canyets, abocadors i també àrees amb ramaderia extensiva. Tots dos coincideixen en haver estat en una àrea d’alimentació durant diversos dies abans d’iniciar la migració activa que ha estat molt ràpida. En Picatxo, va creuar l’estret el 16 d’agost, mentre que l’Asticot ho feia el 3 de setembre i en pocs dies ja es trobaven al sud de Mauritània. Del primer fa dies que no rebem localitzacions, possiblement perquè es troba en un àrea sense cobertura GSM, mentre que del segon en rebem sovint ja que es troba assentat en una zona amb cobertura.

Pel que fa als polls, la migració es va iniciar més tardanament, com ja era esperat. L’Avenc, un cop volat del niu, va ser vàries setmanes a l’àrea de l’abocador, probablement en companyia dels seus progenitors. Va iniciar la migració activa el 7 de setembre i després d’alguna petita escala de pocs dies a Catalunya i Aragó, creuava l’estret el 18 de setembre. Actualment, es troba també al sud de Mauritània.

El destí de l'Obac i en Ros

Malauradament, els dos joves procedents de Sant Llorenç del Munt i l’Obac han patit un trist final. L’Obac va iniciar la migració activa a finals d’agost i en dos dies es trobava a la província d’Albacete, on va patir un accident d’electrocució amb línies elèctriques de distribució. Durant diversos dies, aquest individu ha estat capaç de sobreviure i va ser capturat el dia 20 de setembre pels Agentes Medioambientales de Castilla - La Mancha i traslladat a un centre de recuperació; actualment desconeixem si aquest individu podrà recuperar-se de la greu lesió patida.

Pel que fa a en Ros, aquest va iniciar la migració activa inicis de setembre i en pocs dies es trobava al sud d’Espanya, on va fer una petita escala de cinc dies; el dia 10, mentre sobrevolava la província de Granada, va patir un accident. Malgrat les causes encara estan essent investigades pels Agentes de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía, probablement siguin conseqüència de l’activitat humana. La col·laboració amb altres investigadors, naturalistes (com en Rafa Torralba, amb qui estem especialment agraïts) i agents de l’autoritat ha estat clau en aquests dos casos per detectar els individus ferits o morts.

Els resultats preliminars de què disposem són de gran interès, ja que amb poques setmanes han generat una quantitat ingent d’informació pel que fa a àrees d’alimentació, fenologia, moviments i causes de mortalitat. Com en molts altres rapinyaires, la mortalitat per causes relacionades amb l’activitat humana és un greu problema de conservació per a l’aufrany. Si bé es coneix que el verí utilitzat per perseguir il·legalment a carnívors és una de les majors amenaces per a aquesta espècie, les nostres dades indiquen que altres formes de persecució i l’electrocució poden causar baixes i probablement constitueixen greus amenaces per a la viabilitat de les poblacions d’aufrany. Així doncs, la informació obtinguda, si bé és dramàtica, també és de gran rellevància per abordar adientment els reptes que implica la conservació d’aquesta espècie en perill d’extinció.

compartir

Font de la informació: Equip de Biologia de la Conservació (Universitat de Barcelona)

Categoria: Sant Llorenç-Obac, Biodiversitat, fauna, vertebrats, ocells, Recerca i seguiment, Gestió del medi,