La quarta edició del CNEA va combinar quatre sessions temàtiques en línia amb una jornada presencial final a Manresa, que va tenir lloc el 26 de febrer al Conservatori Municipal de Música. El Congrés va reunir 373 participants i va generar prop d'un miler de visualitzacions dels enregistraments publicats al web, fet que confirma l'interès creixent per l'educació ambiental com a espai de reflexió, acció i resposta davant els reptes ambientals i socials actuals.

Les sessions en línia van abordar qüestions clau per al futur del sector: la necessitat d'imaginar futurs possibles per transformar el present; la importància de teixir aliances entre docents, educadores ambientals i investigadores; el paper de la intel·ligència artificial en l'educació ambiental; i els reptes de comunicar millor en un context de sobreinformació, desinformació i crisi ecosocial. Aquestes reflexions es van traslladar a la jornada presencial de Manresa, on es van treballar col·lectivament els reptes de futur.

Durant aquesta trobada presencial, les persones participants es van organitzar en vuit sales paral·leles de treball. A partir dels debats, es van recollir 177 targetes amb idees i propostes, que han servit de base per elaborar les conclusions del Congrés, contrastades posteriorment amb la Comissió Organitzadora del CNEA. Entre les principals conclusions, destaca la necessitat de consolidar l'educació ambiental com una política pública estratègica, amb una implicació institucional ferma i continuada. El sector reclama més suport, finançament estable, recursos i reconeixement professional per poder desplegar projectes amb capacitat real d'incidència.

El Congrés també subratlla que l'educació ambiental ha d'anar més enllà de les accions puntuals i ha d'esdevenir una eina transformadora, orientada a la transició ecosocial i a la justícia ambiental. Això implica incorporar-hi la dimensió social de la crisi ecològica, treballar les desigualtats, promoure canvis d'hàbits i fomentar una mirada crítica sobre els límits planetaris, el consum, l'economia circular i el decreixement.

Una altra línia destacada és l'arrelament territorial dels projectes i la importància de l'acció comunitària. Les conclusions apunten que l'educació ambiental ha de connectar amb el territori, amb les necessitats de les comunitats i amb la participació ciutadana, i que ha de reforçar el vincle emocional amb la natura, l'esperança activa, les cures i la responsabilitat compartida.

Tant és així, que el grup de treball que integren les quatres administracions que organitzen regularment el CNEA (la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona), amb el suport d'universitats i la Societat Catalana d'Educació Ambiental (SCEA), treballen des de fa temps plegades per presentar, en l'edició del 2028, una nova Estratègia Catalana d'Educació Ambiental que doni resposta a les propostes plantejades, a més d'aprofundir en la professionalització del sector i enfortir les aliances existents.