Selector d'idioma

CAES

Capçalera

Publicador de continguts

Xarxa de Parcs Naturals | Diputació de Barcelona L'Informe CARIMED, en què participa la Xarxa de Parcs Naturals, descriu una condició hidrològica excepcional

Descriuen els efectes dels temporals i la pandèmia de la COVID-19 sobre l'estat dels rius de la província de Barcelona

$urlFileEntry

Riu Tordera a l'altura d'Hostalric, el 25 de maig del 2020.
Autor: Universitat de Barcelona

29/04/2021

Tots els rius i rieres analitzats a l’informe del 2020 sobre la qualitat ecològica dels rius de la província de Barcelona discorrien amb aigua -tant a la primavera com a l’estiu- i no hi havia cap tram totalment sec com en anys anteriors. Aquesta condició hidrològica és excepcional en el període de vint-i-sis anys de seguiment científic de la xarxa fluvial a Barcelona, dut a terme pel Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) que dirigeix la professora Núria Bonada, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

El nou informe recull els resultats de l’anàlisi de l’estat ecològic d’una xarxa de 111 punts d’estudi distribuïts per les cinc conques hidrogràfiques -els rius Besòs, Foix, Llobregat, Ter i Tordera i les rieres litorals del Maresme- que drenen totalment o parcialment la província de Barcelona. En l’estudi també participen membres de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i de l’Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la UB, així com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis i l’Observatori de la Tordera (Consorci del Besòs-Tordera), entre altres institucions.

L’estudi de l’estat ecològic dels rius a Barcelona es va iniciar el 1979 sota la direcció del catedràtic Narcís Prat, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i fundador del FEHM. Aquesta xarxa fluvial és l’eix d’un programa de seguiment científic anual finançat per la Diputació de Barcelona que ha proporcionat una de les sèries de dades científiques més extensa sobre estudis fluvials d'arreu del món. El nou informe destaca l’interès científic de poder disposar de sèries temporals a llarg termini per poder avaluar l’efecte d’esdeveniments extrems (crescudes, sequeres, incendis) sobre l’estat mediambiental dels rius i rieres. 

L'Informe CARIMED 2020 (Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d'organismes dels RIus MEDiterranis) està elaborat pel grup de recerca FEHM-Lab de la Universitat de Barcelona  per encàrrec de l'Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial, Gerència de Serveis d’Espais Naturals de l'Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Aquest és un dels resultats del Conveni per al seguiment del canvi ambiental de la xarxa fluvial de la província de Barcelona. Amb aquests estudis es pot realitzar el seguiment de l'estat ecològic dels rius de la província de Barcelona, fent un incís especial en l'estudi de la biodiversitat de fauna invertebrada que habita en els rius, rieres i torrents que es troben dintre de les àrees protegides de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i si els canvis ambientals globals estan afectant la estructura d'aquests ecosistemes.

El 2020, l’any del temporal Gloria

Des del temporal Gloria -una intensa borrasca que va afectar la península el gener de 2020- es van produir diversos episodis de pluges torrencials que van causar l’augment significatiu del cabal de rius i rieres. En certes conques fluvials -en especial, a la Tordera i el Ter- va haver-hi diverses afectacions a les zones de ribera i a les planes d’inundació, sovint ocupades per infraestructures agrícoles, industrials, urbanes o bé per vies de comunicació. Els trams de riu amb zones de ribera més natural i amb menys alteracions antròpiques són més resilients a les crescudes i generen menys desperfectes i pèrdues, tal com van indicar els experts del grup FEHM en un capítol del volum Sobre el temporal Gloria (Miquel Canals i Jaume Miranda, ICE 2020). 

Com han afectat les crescudes recurrents l'estat dels rius i les rieres?

La crescuda del cabal dels rius -més elevat del que és habitual, sobretot a la primavera- va facilitar una major dilució en els rius de tots els contaminants que s’hi aboquen des de pobles, ciutats, zones agrícoles, industrials o mineres, etc. Així doncs, s’ha constatat una millora excepcional en la qualitat fisicoquímica i els indicadors biològics dels cursos fluvials al llarg del temps, en especial en conques més grans com la del Llobregat o la del Ter. 

"Un clar exemple de la millora observada en aquests rius es mostra en l’evolució històrica dels valors de l’índex IBMWP -un indicador de la qualitat de l’aigua basat en la comunitat de macroinvertebrats- al punt de mostreig del riu Llobregat a la Puda (Olesa de Montserrat)", detalla Núria Bonada, codirectora del projecte.

En el cas dels rius i rieres més petites -com el Foix o l’Anoia- o els trams on la intervenció humana és màxima -a la conca del Besòs- els valors de la qualitat ecològica de l’aigua es mantenen elevats en alguns punts de capçalera. En els trams mitjans o baixos, els resultats són moderats o fins i tot pèssims com en anys anteriors. "Considerem que quan deixa de ploure, en pocs dies o setmanes l’única aigua que circula per l’eix Congost-Besòs és la de les depuradores", alerta Narcís Prat, codirector del projecte.

Sorprenentment, a les capçaleres dels rius i les rieres -algunes incloses a les zones protegides per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona- s’ha constatat una biodiversitat alta tant a l’estiu com a la primavera -fins i tot en algun cas superior a l’estiu- i això no s’havia observat pràcticament mai. "A la primavera, la comunitat de macroinvertebrats estava recuperant-se dels episodis de crescudes de cabal d’aigua en què bona part dels organismes aquàtics van ser arrossegats riu avall", explica Pau Fortuño, coordinador tècnic del projecte.

"A l’estiu -continua Fortuño- les comunitats de macroinvertebrats han pogut recuperar-se i colonitzar els rius i rieres, de manera que la riquesa d’organismes fou, en general, més alta que la de la primavera. Aquest resultat denota la gran capacitat de recuperació d’aquests organismes a les pertorbacions". 

COVID-19, confinament i qualitat ecològica dels rius 

La pandèmia de la COVID-19 ha suposat un canvi dràstic en la manera de viure, treballar i desplaçar-nos, però també en com ens relacionem amb el medi natural. Al marge de la constància de l’impacte del SARS-CoV-2 sobre les aigües de les depuradores, tot indica que no hi ha més efectes rellevants sobre la qualitat ecològica de la xarxa fluvial a Barcelona. 

L’informe indica que l’estat ecològic dels rius i les rieres ja es trobava molt alterat prèviament a causa de les pluges torrencials. A més, tot i el confinament de la població, el consum domèstic d’aigua no es va modificar gaire, i el que s’esperaria és un lleuger augment tant del cabal com de la contaminació. En paral·lel, el sector industrial, l’agricultura o la ramaderia no van deixar d’utilitzar els recursos hídrics. 

Segons les conclusions, els efectes sobre la qualitat ecològica són força contrastats segons la situació del riu. En les àrees més allunyades -amb un bon estat ecològic en anys anteriors- l’efecte combinat de les crescudes i una menor freqüentació a causa de la COVID-19 s’ha traduït en bons indicadors de qualitat ecològica tot el 2020 sense els efectes de l’estiatge dels anys anteriors. 

En llocs molt freqüentats abans però amb bona qualitat ecològica -per exemple, les fonts del Llobregat- la situació es manté igual o bé ha millorat lleugerament. Per contra, l’augment de cabals ha millorat notablement la qualitat ecològica de l’aigua a l’estiu en els trams mitjans de rius i alguns afluents amb cabals moderats o alts (amb entrades importants d’aigües de poca qualitat de depuradores o de procedència industrial o agrícola).

En els rius més petits, les alteracions del flux per l’acció humana (per exemple, la captació de fonts per a urbanitzacions) o per l’efecte bomba dels boscos (capten la major part de l’aigua per créixer) ha fet que els canvis hagin estat menors o fins i tot nuls. 

Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) números 6 "Aigua neta i sanejament", 11 "Ciutats i comunitats sostenibles" i 15 "Vida terrestre". Els disset ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre del 2015 i formen part de l’Agenda global per al 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.

compartir

Font de la informació: Universitat de Barcelona i Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Hidrologia, hàbitats, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona, Biodiversitat, Diputació de Barcelona, ODS, Notícies d'arreu,

CookiesEU

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació