A l'acte hi van participar representants de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i l'Institut d'Estudis Catalans, en una taula rodona que feia balanç de dos anys d'intensa activitat per posar en valor la figura i el llegat de Rafael Patxot i donar-lo a conèixer als ciutadans amb la major difusió possible.

L'exposició fou presentada pels seus comissaris Jordi Soler i Manuel Castellet, que n'explicaren els eixos vertebradors i el diàleg que cinc artistes visuals (Ana Garcia-Pineda, Roc Parés i Burguès, Jaume Pitarch, Job Ramos i Carles Santos) han establert amb la figura i el pensament de l'il·lustre mecenes, a qui desconeixien anteriorment, a través de l'encàrrec rebut de crear una obra inspirant-se en una de les facetes del personatge. Aquestes obres originals són el centre de cadascun dels blocs que conformen l'exposició: La família, el llegat; Mecenatge; Catalanitat; Renúncia; Tot un caràcter, i Exili. Cada bloc és delimitat per un element carregat de simbolisme: una porta. I és que el mecenes es va fer portar a l'exili suís la porta de la seva biblioteca de Sant Feliu de Guíxols, que també es pot contemplar a la mostra.

Organitzada per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans, l'exposició "Rafael Patxot: mecenes, científic... l'home" forma part del programa commemoratiu "Univers Patxot", organitzat amb motiu del 50è aniversari de la mort de Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 - Ginebra, 1964). Aquest filantrop, industrial surer, astrònom, meteoròleg, humanista i bibliòfil fou un dels mecenes culturals i científics més importants de la primera meitat del segle passat a Catalunya i l'impulsor, entre d'altres, de la creació de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya -coordinada per l'Orfeó Català- i l'Estudi de la Masia Catalana -coordinat pel Centre Excursionista de Catalunya-. 

La seva complexa i irreductible personalitat, i l'enorme gestió de la fortuna personal i familiar li van permetre instituir l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i la Fundació de l'Estudi de la Masia Catalana, amén de crear diferents fundacions de suport a les classes més desafavorides, en especial a les dones. El seu arxiu meteorològic fou destruït el 1939 i l'Estudi de la Masia Catalana fou interromput. El 1936, perseguit, hagué d'exiliar-se a Suïssa i publicà, entre altres, Adéu a Catalunya. Guaitant enrera, (1952).