Segons les dades recollides en el marc del seguiment biològic i sanitari dels amfibis dels parcs, que inclouen uns 250 mostrejos anuals en aproximadament 100 punts diferents, la situació durant els moments més crítics era alarmant: només un 30 % del volum total d'aigua potencial estava disponible, i més d'un 30 % dels punts es trobaven completament secs.

Aquesta sequera prolongada, que en alguns casos es va mantenir ininterrompuda, ha causat un impacte significatiu als ecosistemes associats a aquests punts d'aigua, essencials per a la biodiversitat local. Espècies dependents de la presència d'aigua tot l'any, com la granota verda (Pelophylax perezi), han hagut de recuperar-se de davallades notables en algunes zones, una situació que caldrà seguir amb atenció en els propers anys.

La recuperació dels punts d’aigua ha estat gradual, però sostinguda, des de la primavera de 2023, amb un increment tant en el volum d’aigua com en el percentatge de punts amb presència hídrica. Aquesta tendència positiva ha culminat a la tardor de 2024, quan els nivells s’han equiparat als observats abans de la sequera.

Malgrat aquesta millora, els experts alerten que les condicions climàtiques, cada cop més imprevisibles, fan imprescindible una vigilància i gestió proactiva dels punts d'aigua per garantir-ne el manteniment  a llarg termini. La recuperació d'aquests espais no només beneficia la fauna i la flora associades, sinó que també és un indicador clau de la salut dels ecosistemes en un context de canvi climàtic.