"Rafael Patxot. Mecenes, científic..., l'home", que es pot visitar del 12 de febrer al 8 de maig a la Sala 4 del Palau Robert de Barcelona, està organitzada per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i Benecé Produccions. En són els comissaris Manuel Castellet i Jordi Soler. La inauguració tindrà lloc l'11 de febrer a les 19 h.

Rafael Patxot va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1872 en una família d'industrials, i va estudiar a Barcelona, París i Londres. Va ser un dels mecenes més importants de la cultura catalana de les primeres dècades del segle XX, amb projectes culturals com ara l'Institut d'Estudis Catalans o l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i un dels precursors de l'estudi de l'astronomia i la meteorologia a Catalunya. L'any 1936 es va veure forçat a exiliar-se a Suïssa, d'on va decidir no tornar-ne mentre el país estigués en mans del règim feixista de Franco. Va morir a Ginebra l'any 1964.

A l'exposició, cinc artistes visuals -Ana Garcia-Pineda, Roc Parés i Burguès, Jaume Pitarch, Job Ramos i Carles Santos- van rebre l'encàrrec de crear una obra original inspirant-se en una de les facetes del polièdric personatge, a qui desconeixien anteriorment. Aquestes obres originals són el centre de cadascun dels sis blocs que conformen l'exposició: La família, el llegat; Mecenatge; Catalanitat; Renúncia; Tot un caràcter, i Exili.

Les seccions estan complementades per dos espais més que serveixen d'entrada i sortida de l'univers Patxot. L'espai de cada bloc el delimita una porta, un element que en el món Patxot està carregat de simbolisme. Sense anar més lluny, es va fer dur la porta de la seva biblioteca personal a la seva residència a l'exili, que és la que veiem al final de l'exposició. La porta, per tant, permet que el visitant tingui la sensació d'entrar a cadascun dels racons de l'univers Patxot que cada bloc mostra.

L'exposició ja s'ha presentat a l'Espai Santa Caterina de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols.

Les activitats commemoratives, però, no s'aturen aquí. Així, el 9 de febrer a les 18.30 h a la Sala Pere i Joan Corominas de l'IEC, va presentar-se la traducció al català de la biografia Rafael Patxot i Jubert. Una vida de tramuntana escrita per la seva néta, Núria Delétra-Carreras i Patxot i publicada originàriament en francès l'any 2008. El volum ja està disponible a la Llibreria de la Diputació.

L'acte, que va congregar un nombrós públic, va comptar amb la presència de Joandomènec Ros, president de l'IEC, Manuel Castellet, antic president de l'IEC, M. Àngels Suquet, directora de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, alcalde de Sant Feliu de Guíxols i Jesús Calderer, diputat adjunt d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.

Finalment, el dissabte 27 de febrer a les 18 h, tindrà lloc l'homenatge coral a Rafael Patxot i a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb un concert a l'Auditori de Barcelona (Sala Oriol Martorell).

De la mà de la Federació Catalana d'Entitats Corals i per iniciativa del Consell Assessor de la Masia Mariona, un equipament del Parc Natural del Montseny, al municipi de Fogars de Montclús (on hi ha exposat el seu llegat i obra), presidit per la Diputació de Barcelona, set grups corals representatius de les terres de parla catalana interpretaran un repertori de cançons tradicionals que es clourà amb cinc cançons de cant comú, amb la participació del públic.

Les corals participants són les següents: Coral Polifònica de Granollers, Coral les Camilleres de Sallagosa, Cantabile Cor de Cambra d'Olot, Cor la Quinta Justa de Sóller, Coral Infantil Nova Cervera, Coral Verge del Camí de Cambrils i Coral Amalthea de València. El concert és gratuït, però és necessari reservar prèviament a la pàgina web de l'Auditori.

Trobareu més informació sobre la figura de Rafael Patxot a la web Univers Patxot i al Facebook.