La senyera va patir les conseqüències de la guerra civil espanyola. L'any 1936, en ple conflicte, Rafael Patxot va marxar amb la seva família a Suïssa, tot deixant enrere pertinences importants, una d'elles, la senyera que tenia instal·lada al seu domicili guixolenc.

Amb les tropes franquistes avançant a Catalunya, i Patxot ja establert a Suïssa, el mecenes va demanar per carta a l'aleshores president del Parlament de Catalunya, Josep Irla i Bosch (fill, com ell, de Sant Feliu de Guíxols), que intentés recuperar la senyera, fos quin fos l'estat en què es trobés. Finalment, 13 anys més tard, el 1951, Patxot va aconseguir recuperar-la, si bé força malmesa.

Amb la realització d'aquest acte, l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols pretén reparar els greuges que l'ajuntament franquista va causar a Rafael Patxot, la seva figura i les seves propietats. Un cop recuperada i restaurada, s'espera que la senyera sigui col·locada en breu a la sala de plens.

L'acte va comptar amb la presència i parlaments de l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.

El consistori va convidar a l'acte el diputat adjunt d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Jesús Calderer, i tots els membres del Consell Assessor de la Masia Mariona i en va fer esment al seu parlament agraint la tasca que aquest consell duu a terme.

Per a més informació sobre la figura de Rafael Patxot i Jubert podeu consultar l'enllaç següent.