El Parc Fluvial del Besòs registra prop de 2.000 ocells de 30 espècies diferents en el cens hivernal d'aus aquàtiques que s'ha fet al gener de 2025
Ànec griset mascle hivernant a Sant Adrià de Besòs. Autoria: Xavier Larruy
Aquest gener s'ha dut a terme el cens anual d'ocells aquàtics hivernants al Parc Fluvial del Besòs, una iniciativa que permet avaluar l'estat de les poblacions d’aus i la importància de les zones humides. Enguany, s'han comptabilitzat prop de 2.000 exemplars de 30 espècies diferents, gràcies a la col·laboració de diversos ornitòlegs.
L'espècie més abundant ha estat la gavina riallera (Larus ridibundus), tot i que la xifra registrada —1.039 exemplars— continua per sota de la mitjana, seguint la tendència dels darrers anys. Pel que fa a altres ocells aquàtics, s'han censat 277 ànecs collverds (Anas platyrhynchos), 263 polles d'aigua (Gallinula chloropus), 42 xivitones vulgars (Actitis hypoleuca), 7 cabussets (Tachybaptus ruficollis) i 5 martinets de nit (Nycticorax nycticorax).
Entre les espècies més singulars observades destaquen un becadell sord (Lymnocryptes minimus), un ànec griset (Mareca strepera), 21 xarxets comuns (Anas crecca) i una fotja comuna (Fulica atra) divisada a Santa Coloma de Gramenet. També s'ha detectat un grup reduït de cotxes blaves (Luscinia svecica) i un remena-rocs (Arenaria interpres), espècies poc comunes a la zona.
Dificultats per a la fauna i nous reptes
Les condicions meteorològiques suaus d'aquest hivern han dificultat l'arribada massiva d'aus hivernants. En relació amb les joques (dormidors) d'aus aquàtiques, s'ha constatat un canvi significatiu en la presència d’algunes espècies habituals que aquest any no han utilitzat els canyars de Sant Adrià de Besòs per pernoctar, com solien fer. Només s'ha detectat un esplugabous (Bubulcus ibis) i dos martinets blancs (Egretta garzetta), mentre que l'hivern passat la joca d'aquestes espècies superava els 300 exemplars, tot esdevenint una de les més importants de la província.
Aquest comportament s'atribueix a les molèsties antròpiques, un factor que influeix notablement en la distribució i el comportament de la fauna de la conca del Besòs. Per això, es fa necessària una vigilància reforçada per assegurar el compliment de les normatives legals vigents i continuar amb les tasques de sensibilització ambiental dels usuaris del Parc. Pel que fa als corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), es manté una tendència recessiva amb només 21 exemplars pernoctant al Parc.
En el cens també s'ha constatat la presència continuada d'un mosquiter comú siberià (Phylloscopus collybita tristis), una subespècie rara a la península Ibèrica, així com l'observació d'un rossinyol comú (Luscinia megarhynchos), un tallarol de garriga occidental (Curruca iberiae) i una boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), ocells típics de zones estivals que excepcionalment han passat l'hivern a la zona.
D'altra banda, la troballa d'un rastre de llúdriga (Lutra lutra) a Montcada i Reixac confirma la seva presència esporàdica, tot i que el Parc encara no ofereix les condicions adequades per al seu establiment. En l'apartat d'incidències, s'ha detectat un ànec collverd i un xarxet comú amb simptomatologia compatible amb botulisme o grip aviària, un recordatori de la importància de mantenir la vigilància sanitària en aquests ecosistemes per garantir-ne la salut i la biodiversitat.
Font de la informació: Xavier Larruy
Categoria: fauna, vertebrats, ocells, Parc Fluvial Besòs,