Aprenentatges clau per a una conservació adaptativa

Aquest cas subratlla que l'èxit reproductiu no és automàtic i que, fins i tot en entorns protegits, factors ambientals, ecològics i humans interactuen de manera complexa. L'ús de tecnologies de monitorització ha estat fonamental per generar aquest coneixement. En el marc del projecte Tech4Nature, impulsat per la Llista Verda de la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN) i el programa Tech4All de Huawei, s'estan implementant solucions tecnològiques per donar suport a la gestió d'espais protegits a Espanya. Aquesta tasca s'emmarca en una estratègia més àmplia per compatibilitzar la conservació i l'ús públic al Parc.

Pluges, inexperiència i pressió humana dificulten la cria de l'àliga cuabarrada

La nova càmera instal·lada aquest any al niu va poder captar la posta de dos ous el 25 de febrer i l'1 de març (vídeo). Aquest fet suposa un avenç respecte al 2024, quan no es va produir cap posta. Aleshores, el nou mascle, que havia substituït l'anterior, mort per electrocució el 2023, sembla que no va aconseguir fecundar la femella. 

Gràcies a la càmera web i al GPS incorporat a les aus, s'ha pogut documentar detalladament el procés. Des del primer dia després de la posta, el mascle va rellevar la femella en la incubació perquè pogués alimentar-se. Aquest patró es va mantenir fins que el dia 20 de març, quan la femella va tornar amb poc menjar i molt mullada. L'endemà, el mascle no va aparèixer en tot el dia.

La femella va abandonar el niu després de diversos intents infructuosos d'espera i recerca i, poc després, es va desplaçar a la zona de caça, segons es va poder comprovar mitjançant el localitzador. El mascle no va tornar al niu fins al vespre. El 24 de març, després de diversos dies d'absència del mascle i condicions desfavorables, la femella es va menjar els ous. Aquest comportament inusual, captat en vídeo, es podria interpretar com una reacció instintiva davant de la pèrdua de la viabilitat de la posta, i possiblement com una manera de recuperar nutrients essencials després d'un esforç energètic prolongat.

La situació d'enguany mostra que l'èxit reproductiu no es pot donar per fet cada temporada. Fins i tot amb una parella establerta i mitjans de seguiment avançats, la combinació de factors climàtics, ecològics i humans pot fàcilment alterar l'equilibri necessari per tirar endavant la nidificació.

Entre aquests factors, destaquen la inexperiència del mascle, encara jove, i la llunyania de les zones de caça, situades fora del Parc Natural, fet que obliga a fer desplaçaments llargs i costosos des del niu. A això, s'hi sumen amenaces constants com la sensibilitat a pertorbacions humanes, la variabilitat en la disponibilitat de preses i les alteracions de l'hàbitat. Tot això, agreujat pel canvi climàtic, configura un escenari complex que exigeix enfocaments de conservació integrals capaços d'adaptar-se a múltiples pressions simultànies.

La tecnologia com a aliada davant dels nous reptes de conservació

El canvi climàtic i les activitats humanes estan amplificant els desafiaments que ja enfronten els rapinyaires per reproduir-se i sobreviure en entorns fragmentats i canviants. Davant d'aquest panorama, eines tecnològiques com ara les càmeres remotes, els GPS de seguiment i els sistemes d'alerta primerenca ofereixen informació valuosa per anticipar riscos i millorar la gestió adaptativa dels espais protegits.

Aquest episodi forma part del seguiment que fa el projecte Tech4nature, centrat en l'aplicació de tecnologies innovadores per millorar la gestió d'àrees protegides. Durant la primera fase del projecte (2021-2023), i en col·laboració amb Miranatura i Parés&Bosch, es va dissenyar un sistema d'alertes i un protocol d'avisos davant de possibles pertorbacions a zones sensibles del parc, el qual s'està completant actualment.

Paral·lelament, s'ha iniciat la segona fase de la iniciativa (2023-2026), en què es treballa juntament amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) per avaluar reptes relacionats amb la conservació de la biodiversitat i l'ús públic de l'espai protegit. En aquesta fase s'estan fent proves pilot per monitoritzar hàbitats situats a zones vulnerables on la presència de visitants pot generar impactes significatius, per tal de compatibilitzar l'ús recreatiu amb la conservació al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.