En els darrers 5 anys, de 2020 a 2024 inclòs, s’ha realitzat un control sanitari dels microorganismes patògens que afecten als amfibis en punts d’aigua situats als parcs del Garraf, d’Olèrdola, del Foix, del Parc del Castell de Montesquiu, del Parc de la Serralada Litoral, del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Aquests treballs s’inscriuen en les accions que la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona promou per garantir la conservació del patrimoni natural dels parcs i espais naturals protegits.

En aquest control es monitoritzen fins a 15 patògens que afecten als amfibis, incloent paràsits, bacteris, fongs i virus. Tanmateix, els tres més preocupants són els fongs dels amfibis Batrachochytrium dendrobatidis (Bd) i Batrachochytrium salamandrivorans (BSal) i el virus Ranavirus (Rv) que ja han provocat extincions locals en d’altres parts del món.

Fent una anàlisi retrospectiva de la incidència d’aquests patògens es pot dir que sembla haver-hi una clara tendència a l’estabilitat, atès que durant l’any 2023 i 2024 no es van detectar episodis de mortalitat a cap dels espais naturals estudiats i només es van detectar alguns portadors asimptomàtics. Aquesta dada, sens dubte optimista, cal prendre-la amb precaució.

Hi ha algunes dades esperançadores i d’altres que no ho són tant. Per una banda, Bsal segueix sense aparèixer a cap parc i Bd sembla no haver provocat més mortalitat de la que inicialment es va detectar al començar l’estudi. A més el virus Rv no s’ha tornat a detectar a cap parc de la Xarxa de Parcs Naturals estudiat. Al Parc del Castell de Montesquiu, per exemple, el Rv que es va detectar primerament a tritons introduïts (Icthiosaura alpestris) i després a tòtils autòctons  (Alytes almogavarii) sembla haver desaparegut en els darrers 3 anys.

Però per altra banda, el 2024 va ser el final d’una època de sequera que va deixar no només els aqüífers gairebé buits, sinó que també va forçar els coneguts cicles de resistència dels fongs i dels virus, segons els quals durant períodes cíclics aquests microorganismes tenen diferents estratègies (quists de resistència, espores mòbils, estadis latents en hostes asimptomàtics, etc.) que els permeten sobreviure fins que les condicions tornen a ser bones per a tornar a ser infectius.

A la imatge de la reineta (Hyla meridionalis) es veuen petits envermelliments a la panxa lligats a la presencia de Ranavirus; i al costat es mostra la imatge al microscopi òptic on s’assenyalen amb fletxes unes estructures víriques (cossos d’inclusió) que s’amaguen dins de les cèl·lules de l’amfibi afectat (imatge a 600 augments).

Així, les benvingudes pluges de 2025 han tornat a fer rebrotar la vida als parcs, però també és possible que tornin a fer sorgir els patògens de nou. Els fongs podrien experimentar un increment d’activitat amb les temperatures i humitats d’aquesta primavera; i els virus podrien experimentar una revifada estival després de les pluges.

En conseqüència, l’equip de seguiment està ben alerta per a detectar qualsevol possible increment de l’activitat d’aquests patògens, després de dos anys de gairebé no saber-ne res.

Per això s’adverteix que si es troba algun gripau, granota o salamandra morts en algun passeig dins o fora de la Xarxa de Parcs, no es dubti en notificar-ho als Agents Rurals, als guardes forestals dels parcs, a la Societat Catalana d’Herpetologia o al CRARC, per tal de que l’animal pugui ser analitzat.