Conservació de la Biodiversitat

Plans de seguiment i recerca. Montnegre-Corredor

Amb la voluntat de disposar d'un instrument per avaluar de manera continuada l'estat dels sistemes naturals, s'està duent a terme des de l'any 1996 un conjunt estructurat d'activitats de seguiment dels diferents factors que intervenen en l'evolució del medi.

Podeu consultar els plans de seguiment a fons a l'apartat corresponent de la darrera Memòria de gestió del Parc.

 

Recollida i tractament de dades meteorològiques (Seguiment de variables fisicoquímiques)

Objectius:

Els objectius d'aquest seguiment han consistit, per una banda, a caracteritzar l'any 2014 mitjançant l'anàlisi de les dades de temperatura i precipitació enregistrada; i, per una altra, facilitar les dades obtingudes a estudiants, universitaris, estudiosos del territori i altres administracions públiques que així ho requereixin.

Mètodes:

La recollida de les dades meteorològiques de les estacions es duu a terme, com a mínim, un cop a la setmana. La descàrrega de dades de l'estació de Collsacreu, de gestió directa del Parc, s'efectua amb el programari ADQMSI. L'emmagatzematge de les dades de les estacions de Collsacreu, la Tanyada, Hortsavinyà, Can Massuet - el Far i Palafolls, en conveni de col·laboració amb el Consell Comarcal del Maresme, s'efectua amb el programari Weatherlink. La consulta de les dades de les estacions de Can Bosc i de Malgrat de Mar es fa a través del web www.ruralcat.net.

 

Parcel·les i transsectes de seguiment permanent de la vegetació

Objectius:

Es pretén aconseguir un seguiment a molt llarg termini dels paràmetres biològics estudiats i obtenir dades quantificables sobre els canvis que s'esdevenen en la vegetació i, fins i tot, en el paisatge.

Mètodes:

Les dues metodologies que se segueixen són: parcel·les de vegetació, per al seguiment d'enclavaments puntuals, i transsectes de vegetació, per a l'estudi de franges de contacte, preferiblement en zones de catena o ecotònica.

 

Seguiment de la flora prioritària i d'interès

Objectius:

Es pretén conèixer l'estat de conservació dels nuclis poblacionals de flora prioritària i d'interès de conservació del Parc del Montnegre i el Corredor.

Mètodes:

Seguint el Programa de seguiment estandaritzat de flora amenazada (SEFA) de la Xarxa de Parcs Naturals, d'un total de seixanta tàxons amenaçats de flora vascular de la llista d'espècies d'interès de conservació prioritària (EICP) de la XPN, el Parc del Montnegre i el Corredor en té quinze. Sobre aquests tàxons es farà en els propers anys i de manera periòdica el seguiment de les tendències poblacionals.

Per a obtenir informació més detallada es pot consultar l’apartat del Seguiment de flora amenaçada (Programa SEFA) d’aquesta mateixa web (https://parcs.diba.cat/web/conservacio-de-la-biodiversitat/flora-amenacada)

 

Seguiment de la població de senglar i cabirol

Objectius:

Es pretén conèixer la tendència demogràfica de la població de senglar i cabirol al Parc del Montnegre i el Corredor. Fomentar la cooperació entre gestors, tècnics, guardes i caçadors.

Mètodes:

Aquest seguiment es duu a terme en el marc del Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya (PSS), impulsat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona des de l'any 1998. Es basa en l'anàlisi de les dades de les batudes de senglar que es fan a cada espai, anotades per les mateixes colles de caçadors, i a partir de les quals s'extreuen diversos indicadors sobre l'activitat cinegètica i l'evolució de l'espècie.
 

Conveni de col·laboració amb el Museu de Granollers en l’execució del pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació de la fauna de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona: el liró (Glis glis) al Parc del Montnegre i el Corredor

Objectius:

Els objectius generals del conveni i del programa de seguiment del liró gris són:

  • Coordinar i executar els programes de seguiment dels diferents grups faunístics indicadors (ropalòcers, quiròpters, petits mamífers, lirons i amfibis).
  • Elaboració d’indicadors combinats per avaluar l’estat del medi natural i dels efectes del canvi ambiental.
  • Promoure la formació i la divulgació dels programes de seguiment a llarg termini.
  • Obtenir dades demogràfiques, biològiques i genètiques dels individus i conèixer els seus patrons reproductius i comportamentals de l’espècie en zones de roureda mixta.
  • Aconseguir informació dels moviments de dispersió de l’espècie, de l’ús de l’hàbitat i dels refugis naturals que utilitza l’espècie per a hibernar en els dos espais naturals.
  • Estudiar el pes que té la fenologia i productivitat anual dels boscos sobre el cicle vital de l’espècie.
  • Estudiar els efectes d’un possible canvi ambiental sobre aquesta població aïllada i vulnerable.
  • Adquirir mesures de gestió aplicables a curt i llarg termini per tal de mantenir els boscs en un estat òptim pels requeriments de l’espècie.

 

Mètodes:

Monitorització de la població

  • Es disposa de tres parcel·les (MNA, MNB i MNC) de caixes niu específiques per petits mamífers arborícoles en ambient de roureda mixta (Turó Gros i immediateses).
  • Cada parcel·la conté 20 caixes distribuïdes es forma de malla de 5x4 caixes, amb una separació equidistant entre caixa de 30 metres i cobrint una superfície total de poc més d’1 ha (10.800 m2) per parcel·la. Les caixes són fixades a una altura mitjana de 3 metres respecte al terra. Es revisen quinzenalment des de mitjan abril fins a mitjan desembre.
  • Es prenen mesures biomètriques, es valora l’estat reproductor i es prenen mostres de pèl (posterior identificació genètica) de cada individu de liró gris capturat a les caixes.  Es marquen els exemplars amb un xip subcutani i un cròtal a l’orella per tal de facilitar la seva identificació en revisions posteriors.

Fenologia i producció de llavors

  • Cada 15 dies des de mitjan d’abril fins mitjan de desembre es mira l’estat fenològic en què es troben tots els arbres suport (arbres amb caixa) de cada parcel·la. Es trien 10 branques a l’atzar de cada arbre i es classifica el seu estat.
  • Per estimar la disponibilitat de fruits secs es fa un recompte de les llavors a cada parcel·la. S’estableixen 2 quadrícules fixes de 0,5 m2 al voltant de cada arbre suport i quinzenalment des de setembre a novembre (inclosos) es compten, pesen i classifiquen les llavors que es troben a l’interior de cada quadrícula.

 

Conveni de col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) en l’execució dels plans de conservació de l’avifauna de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Parc del Montnegre i el Corredor

Objectius:

  • Mantenir la col·laboració en l’àmbit del seguiment de les poblacions ornitològiques de la Província de Barcelona mitjançant la consolidació de la xarxa d’estacions permanents de seguiment, un cop analitzada la seva representativitat en els espais gestionats per la Diputació de Barcelona.
  • Establir indicadors de gestió i de l’estat de conservació de les poblacions d’ocells i dels seus hàbitats.
  • Implementar un protocol per la incorporació de totes les dades dels principals projectes de ciència de ciutadania en les bases de dades dels espais naturals gestionats per la Diputació de Barcelona.
  • Contribuir a estructurar els plans de conservació de la fauna ornitològica de cadascun del espais naturals protegits d’acord amb els coneixements disponibles.
  • Promoure la formació i la divulgació dels programes de seguiment a llarg termini.

 

Mètodes:

Programa de seguiment i vigilància:

  • Projecte SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya). Realització d’un transsecte de tres quilòmetres. Cada transsecte es visita dues vegades a la primavera i dues a l’hivern, en les quals es determinen i es compten tots els ocells detectats. El Parc del Montnegre i el Corredor  té 7 transsectes SOCC:

            1) El Corredor  (itinerari 13)

            2) Montnegre 1 (itinerari 25)

            3) Carena Montnegre (itinerari 192)

            4) El Corredor(itinerari 388)

            5) Olzinelles (itinerari 410)

            6) Montnegre 2 (itinerari 544)

            7) Montnegre 3 (itinerari 93)

  • Projecte SYLVIA. És una xarxa d’estacions d’anellament d’esforç constant per a poder fer estimes de supervivència i monitoritzar canvis a llarg termini en la productivitat dels ocells comuns estudiats. S’estudien 25 espècies per tota la XPN. El Parc del Montnegre i el Corredor té dues estacions: a Ca l’Arenes (S004) i a Can Jordà (S009).

 

Programa de conservació:

Avaluació de l’estat de conservació dels ocells de la XPN. Es fa la determinació de la categoria d’amenaça de les espècies presents a la XPN  amb una correcció regional.

 

Programa d’adquisició i manteniment de la informació:

  • Cites de fauna i transferència a la XPN. Ús del portal www.ornitho.cat i en alguns casos l’App NaturaList. Traspàs de les observacions als parcs de la XPN (cites dels municipis que en formen part).
  • Integració de les dades recollides a ornitho.cat al  GBIF.
  • Atles dels ocells nidificants de Catalunya. Recull la distribució de l’avifauna en un territori i període de temps determinat. Per cobrir 8 quadrats UTM 10 x 10 Km amb superfície a la XPN.

 

Programa de divulgació i formació:

  • Elaboració de mòduls Ornitho per visualitzar la informació de cada parc. Extracció de les dades dels 30 darrers dies. De cada un dels 11 parcs de forma individualitzada per apropar el coneixement natural a la ciutadania.
  • Jornades de formació Ornitho per la presa de dades de camp.
  • Divulgació dels treballs de seguiment i conservació ornitològica. Mitjançant contribucions a congressos i el disseny de plafons informatius.

 

Conveni de col·laboració amb el Museu de Granollers en l’execució del pla estratègic de seguiment i recerca per la conservació de la fauna de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Programa de seguiment de petits mamífers comuns (SEMICE) al Parc del Montnegre i el Corredor

Autor: Ignasi Torre

Autor: Ignasi Torre

Objectius:

Els objectius generals del conveni i del programa SEMICE de seguiment de petits mamífers són:

  • Coordinar i executar els programes de seguiment dels diferents grups faunístics indicadors (ropalòcers, ratpenats, petits mamífers i amfibis).
  • Elaboració d’indicadors combinats per avaluar l’estat del medi natural i dels efectes del canvi ambiental.
  • Promoure la formació i la divulgació dels programes de seguiment a llarg termini.

 

Mètodes:

S'ha utilitzat el trampeig en viu amb paranys Longworth i Sherman (captura en viu) alternades en parcel·les de 36 paranys espaiades uns 15 metres. El seguiment és bianual (cada sis mesos), ja que es fan dues campanyes de trampeig estacionals (primavera i tardor).

De les 22 estacions SEMICE de la XPN, quatre es localitzen al Parc del Montnegre i el Corredor:

            1) Núm. 5: Alzinar

            2) Núm. 10: Bosc de ribera

            3) Núm. 11: Roureda

            4) Núm. 73: Alzinar

Per a més informació del projecte SEMICE, dels resultats i de les estacions de mostreig: http://www.semice.org/inici/

 

Seguiment de rapinyaires: l'aligot vesper, l'àguila marcenca i l'astor

Autor: Xesco Macià

Autor: Xesco Macià

Objectius:

  • Localitzar el màxim nombre de nius possible i obtenir de dades de la biologia reproductora.
  • Identificar problemes de conservació tant al Parc com a la seva àrea d'influència.
  • Elaborar recomanacions de gestió per a la preservació dels rapinyaires tractats.

 

Mètodes:

Observació des de punts amb un bon camp de visió. Estacions de reclam. Recerca de nius a peu als territoris localitzats. Visites puntuals a nius per obtenir dades sobre la biologia reproductora. Geoposicionament en un mapa dels territoris. Elaboració de capes SIG amb els nius trobats, així com els perímetres de seguretat necessaris per preservar els sectors de nidificació.

 

Seguiment de les poblacions d'amfibis

Objectius:

L'objectiu principal consisteix adisposar d'una base sòlida de coneixement sobre l'estat i l'evolució de les poblacions d'amfibis que serveixi de suport per a la presa de decisions en la gestió del Parc.
 

Mètodes:

El treball de camp es basa en la prospecció mensual, de febrer a desembre, de set masses d'aigua. D'aquestes set, les tres de la vessant del Maresme són de recent inclusió. 
La metodologia utilitzada en el seguiment inclou l'enregistrament d'informació sobre les poblacions d'amfibis i sobre els hàbitats, i ha estat adaptada a partir del mètode desenvolupat per Llorente et al. (1995).
 

Assessorament i elaboració de la memòria en el seguiment de les poblacions d'amfibis. Anys 2013-2014

 
Es pretén assessorar el Parc en relació amb nous punts de mostreig per incorporar al seguiment durant l'any 2015 i donar suport al treball de camp dels guardes. Revisar les fitxes del treball de camp de seguiment de poblacions d'amfibis completades pel servei de guardes els anys 2013 i 2014. Redactar un informe de resultats des d'una perspectiva de conjunt des de l'inici del programa de seguiment.
 

Mètodes:

Els treballs de seguiment que s'han fet el 2014 integren les dades del 2013 i el 2014.
 
L'activitat d'assessorament l'any 2014 ha incorporat els aspectes següents:
  • Una visita a diverses basses que podrien ser incorporades al seguiment, tot valorant la conveniència en cada cas de la seva incorporació. Data de la visita: 27/06/2015.
  • Suport al treball de camp dels guardes i assessorament en les consultes que s'han produït.

 

Conveni de col·laboració amb el Museu de Granollers en l’execució del pla estratègic de seguiment i recerca per la conservació de la fauna de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Els ropalòcers (papallones diürnes) del Parc del Montnegre i el Corredor

Objectius:

Els objectius generals del conveni i del programa CBMS de seguiment de papallones diürnes són:

  • Coordinar i executar els programes de seguiment dels diferents grups faunístics indicadors (ropalòcers, ratpenats, petits mamífers i amfibis).
  • Elaboració d’indicadors combinats per avaluar l’estat del medi natural i dels efectes del canvi ambiental.
  • Promoure la formació i la divulgació dels programes de seguiment a llarg termini.

El programa Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (CBMS) és programa de seguiment de les papallones diürnes (ropalòcers) que anualment recull dades de l’abundància i riquesa d’espècies de les poblacions de papallones en una xarxa d’estacions fixes repartides per tota la geografia catalana i les relaciona amb diferents factors ambientals. També s’avalua la situació de les espècies de Catalunya (900 poblacions de 124 espècies) amb especial focus en els espècies SPEC (espècies amenaçades o gairebé, a nivell europeu).

En el conveni es fa un tractament global dels ropalòcers de la XPN i també del transsecte BMS que realitza el  sobreguarda del Parc del Montnegre i el Corredor.

 

Mètodes:

Les dades es recullen de març a setembre (30 setmanes). Per més detall es pot consultar: www.catalanbms.org. De les 15 estacions CBMS de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, quatre es localitzen al Parc del Montnegre i el Corredor: 

            1) Ca l’Arenes (CBMS-33). Voluntari: Héctor Andino.

            2) Olzinelles (CBMS-88). Voluntària: Marta Miralles.

            3) Pineda (CBMS-89). Guarda del Parc: Pep Pannon.

            4) Can Ponet (CBMS-108). Voluntari: Cèsar Gutiérrez.

 

Seguiment de les papallones diürnes (ropalòcers) a la rodalia de Sant Pere de Riu. CBMS

Evolució de papallones 2006 - 2014

Evolució de papallones 2006 - 2014

 
Es pretén caracteritzar i conèixer l'evolució del poblament de ropalòcers a l'estació de Sant Pere de Riu. El seguiment del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) ha de servir per monitoritzar els canvis que experimentarà la fauna de papallones en paral·lel amb els canvis de l'hàbitat.
 

Mètodes:

L'itinerari forma part de la xarxa del CBMS i es fa servir la metodologia comuna a tota la xarxa. Aquest recorregut se situa a la façana de marina, als voltants de l'ermita de Sant Pere de Riu, al veïnat del mateix nom. Afecta tres municipis, Tordera, Pineda de Mar i Santa Susanna. És dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. El transsecte consta de vuit seccions que passen per un ambient mediterrani típic. L'itinerari combina tant trams d'herbeis oberts com zones forestals de pi blanc i alzinar amb sureda.
 

Seguiment de la processionària del pi

Bossa d'erugues de processionària

Bossa d'erugues de processionària

Objectius:

L'objectiu consisteix a estimar el grau d'afectació que la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) té sobre les pinedes, mitjançant el seguiment sistemàtic de la corba de vol de la papallona de la processionària.
 

Mètodes:

El control es duu a terme amb paranys d'atracció que contenen feromones per atraure els mascles i que se situen en sis pinedes de pi insigne (tres al Corredor i tres al Montnegre). 
Els mascles atrapats a les trampes es compten cada setmana durant els mesos de juliol, agost i setembre.
En principi, el nombre de mascles capturats és proporcional al total d'individus.
La captura de mascles, evidentment, fa disminuir el total de les femelles fecundades.
 

Conveni de col·laboració amb el Museu de Granollers en l’execució del pla estratègic de seguiment i recerca per la conservació de la fauna de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Els quiròpters (ratpenats) del Parc del Montnegre i el Corredor.

Ratpenat orellut gris

Ratpenat orellut gris

Objectius:

Els objectius generals del conveni i del programa de seguiment de ratpenats són:

  • Coordinar i executar els programes de seguiment dels diferents grups faunístics indicadors (ropalòcers, ratpenats, petits mamífers i amfibis).
  • Elaboració d’indicadors combinats per avaluar l’estat del medi natural i dels efectes del canvi ambiental.
  • Promoure la formació i la divulgació dels programes de seguiment a llarg termini.

 

Mètodes:

En el projecte Quirohàbitats s’han establert dues estacions amb dos detectors d’ultrasons cadascuna (en ambient obert i en ambient forestal). S’utilitzen detectors d’ultrasons SM3 (Wild Life Acoustics) amb micròfons SMX-US.

Es revisen les caixes refugi de ratpenats de forma periòdica.

Es duen a terme captures a la mina de Can Palomeres per estudiar les espècies cavernícoles presents al Parc de Montnegre i Corredor.

Per a més informació dels projectes de ratpenats del Museu de Granollers:  http://www.museugranollersciencies.org/ca/quiropters/

 

Avaluació de l'estat de la ictiofauna

Bagra (Squalius cephalus)

Bagra (Squalius cephalus)

Objectius:

L'objectiu principal consisteix a actualitzar la informació sobre la distribució i l'estat de conservació dels peixos del Parc del Montnegre i el Corredor.
També es fan recomanacions de gestió per mantenir i millorar l'estat de conservació dels peixos del Parc.
 

Mètodes:

Es mostreja en 19 punts de mostreig ubicats a les mateixes localitzacions dels mostrejos que s'havien fet el 1997 i el 2007, els quals oferien una representació adequada de les diferents característiques hidrològiques de cada riera.
 
En cada punt de mostreig es va enregistrar l'estat hidrològic i, quan hi havia prou volum d'aigua per acollir potencialment vida íctica, es va mostrejar amb pesca elèctrica. Els peixos capturats es van anestesiar i es van mesurar, pesar i alliberar al seu medi.
 

Conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i l’associació Paisatges Vius, per a l’execució del Pla de gestió del cranc de riu i la custòdia dels hàbitats d’interès a la Xarxa de Parcs Naturals. Parc del Montnegre i el Corredor

Exemplar de cranc de riu

Exemplar de cranc de riu

Objectius:

Els objectius d'aquest seguiment consisteixen a:
  • Localitzar i delimitar les poblacions de cranc de riu autòcton que hi ha dins dels límits del Parc. 
  • Determinar el grau de viabilitat poblacional. 
  • Valorar els factors d'amenaça d'aquestes poblacions, en especial les referents a les espècies invasores i als cabals ecològics. 
  • Indicar als gestors del Parc quines són les mesures de planificació i les accions de gestió necessàries de dur a terme per assegurar la conservació de l'espècie a l'espai natural.
 

Mètodes:

  • Per localitzar les poblacions de cranc s'han fet prospeccions sobre el terreny als hàbitats potencials on es podria trobar l'espècie tenint en compte els seus requeriments ecològics. 
  • Per avaluar la viabilitat de les poblacions es determinen diferents paràmetres poblacionals (densitat, estructura d'edat i ràtio de sexe) en un tram de 100 metres de la riera on la població de crancs sigui representativa.
  • Descripció de l'hàbitat i determinació del grau d'amenaça.

 

Conveni de col·laboració per a l'estudi dels efectes del canvi ambiental en les comunitats d'organismes dels rius mediterranis (CARIMED)

Objectius:

  • Estudiar com el canvi global afecta les comunitats de macroinvertebrats dels rius de la província de Barcelona que hi ha a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (XPN).
  • Estudiar en detall dins de la XPN la biodiversitat de les comunitats d'organismes aquàtics.
  • Estudiar l'evolució de les característiques fisicoquímiques dels rius de la XPN amb la col·laboració del laboratori de la Diputació de Barcelona.
  • Determinar l'estat ecològic del curs mitjà i baix dels rius de conques del Foix, Llobregat i Besòs situades al territori de la província de Barcelona.

 

Mètodes:

La metodologia de mostreig detallada es pot consultar a http://www.ub.edu/fem.
  • Es prenen mostres fisicoquímiques de l'aigua. Al camp: conductivitat elèctrica, el pH, la temperatura i l'oxigen dissolt a l'aigua. Al laboratori: amoni, nitrits, nitrats, fosfats, sulfats, clorurs i sòlids en suspensió.
  • S'estudien macroinvertebrats aquàtics i s'identifiquen (molts grups a nivell taxonòmic de gènere al laboratori), es compten i se'n calcula un índex de qualitat biològica (índex IBMWP entre d'altres).
  • Es mesuren les característiques del bosc de ribera (índex QBR) i les característiques de l'hàbitat (índex IHF).

El programa té 43 estacions de mostreig.

 

Col·laboració en el I Sondeig ibèric de teixoneres al Parc del Montnegre i el Corredor

Teixonera activa. Autor: Arxiu PMC

Teixonera activa. Autor: Arxiu PMC

Objectius:

Amb aquest seguiment es pretén determinar l'abundància i la distribució de les teixoneres de la península Ibérica i, en el cas concret del Montnegre i el Corredor, començar un registre estandarditzat de les teixoneres del Parc i col·laborar en el sondeig.
 

Mètodes:

  • Formació per a l'aprenentatge de la metodologia estandarditzada del seguiment de teixoneres (Can Balasc, 28/10/2013).
  • Selecció d'una quadrícula dins del Parc del Montnegre i el Corredor.
  • Establiment de deu itineraris de 500 m que transcorrin per llocs favorables.
  • Inspecció i enregistrament dels itineraris en format Google Earth.
  • Localització i descripció de les teixoneres i de les seves boques segons la metodologia establerta.
  • Enviament de la informació al coordinador de Catalunya.
 

Subscriu-te als nostres butlletins

 

Rep els nostres butlletins de Parcs.

Subscriu-te a l'agenda i a l'Informatiu

fent clic als botons de sota.

butlletí gaudim

Subscriu-te a l'agenda Subscriu-te a l'Informatiu

Suggeriments, opinió i xarxes socials

 

Envia'ns els teus suggeriments, opina

i visita les nostres xarxes socials

Suggeriments

Suggeriments Opina Xarxes socials