Després de la pandèmia de la Covid-19, la freqüentació als espais naturals es va incrementar i aquest fenomen es va fer especialment visible en espais naturals periurbans com el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, situat entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental i el Moianès. Amb més pressió d'oci i turisme, l'equip gestor va observar canvis en patrons de comportament de la parella reproductora d'àligues perdigueres que hi habitava i va identificar la necessitat d'examinar, de manera més exhaustiva, la interrelació entre presència humana i èxit reproductiu. La iniciativa s'integrava, a més, dins el Pla de seguiment dels paràmetres ecològics i ambientals del Parc Natural, de manera que no es tractava d'una prova aïllada, sinó una peça que reforçava una línia de treball ja prevista i que, amb aquest projecte, feia un salt qualitatiu.

Inicialment es van dur a terme dos estudis clau: una avaluació de necessitats de l'espai protegit i una revisió de les solucions tecnològiques disponibles. Conjuntament, aquests informes van ajudar a definir un sistema tecnològic a mida, alineat amb les prioritats de conservació del Parc i amb la realitat de la seva gestió. Així, doncs, la solució tecnològica aportada pel projecte Tech4Nature es basava en un sistema de càmeres, micròfons i dispositius GPS, integrats amb un programari de monitoratge que permetia observar, de manera continuada, tant la dinàmica de les àligues com el flux de visitants en punts clau. La lògica era doble: d'una banda, conèixer millor la mobilitat espacial i els patrons d'activitat de l'espècie i, de l'altra, entendre quan, com i en quines condicions la presència humana podia convertir-se en una pertorbació rellevant. Aquest coneixement és el que havia de permetre ajustar mesures de regulació, vigilància i sensibilització amb criteri tècnic, tot minimitzant l'impacte sobre l'experiència de visita, però prioritzant el benestar de la fauna en períodes crítics.

El desplegament tècnic es va instal·lar amb èxit durant els darrers mesos del 2022: es va col·locar una càmera a l'àrea crítica de nidificació i dues càmeres als principals senders adjacents per monitoritzar el flux de visitants. Per complementar la informació que les càmeres no podien cobrir, sobretot pel que fa a àrees de campeig i caça, es van instal·lar receptors de GPS de la parella resident d'àligues perdigueres. A partir d'aquí, la informació generada es va anar recopilant diàriament i les anàlisis preliminars van permetre, d'entrada, verificar que la parella s'estava comportant dins els paràmetres esperats, alhora que s'iniciava el treball intern per definir un protocol de coordinació i resposta davant incidències de comportament o riscos. En paral·lel, es va dissenyar un sistema d'alertes i un protocol d'avisos per reaccionar davant possibles pertorbacions en zones sensibles, un pas clau per transformar dades en acció de gestió.

Un dels fets més rellevants d'aquesta primera etapa va ser la detecció inesperada d'un "punt negre" de risc fora de l'entorn immediat del niu. A l'abril del 2023, els transmissors GPS van permetre identificar la manca de moviment del mascle a la seva àrea de campeig. Seguint el protocol, els Agents Rurals, l'equip de seguiment i els guardes del Parc es van desplaçar al punt on el GPS havia deixat de transmetre i van recuperar-ne el cadàver, amb indicis evidents d'electrocució. La necròpsia posterior va confirmar que la mort s'havia produït per electrocució en contacte amb suports d'una torre elèctrica amb un disseny perillós per a aus mitjanes i grans. Més enllà de l'impacte sobre la parella reproductora, aquest episodi va exemplificar el valor pràctic del sistema ja que la traçabilitat i la rapidesa d'actuació van ser determinants per establir la causa i informar les autoritats i actors competents sobre un risc que requeria mesures correctores.

Aquesta fase va tancar amb un canvi en la dinàmica de la parella: després de la mort del mascle, la femella va incorporar un nou mascle de cara a temporades futures, i es va preveure recol·locar el dispositiu de seguiment, no afectat per la descàrrega. Al mateix temps, el coneixement acumulat va permetre ampliar el focus, de manera que el projecte ja no servia només per vigilar el niu, sinó per entendre horaris d'activitat, zones freqüentades, interaccions amb individus de territoris veïns i riscos associats a infraestructures i pertorbacions, elements tots ells clau per a una gestió adaptativa del territori.

Podeu consultar els resultats d'aquesta primera fase aquí. 

La segona fase del projecte incorpora un component més ampli de recerca aplicada i presa de decisions sobre ús públic i biodiversitat en el conjunt del Parc Natural. El treball es duu a terme juntament amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) per avaluar reptes vinculats a la conservació i a l'impacte de les activitats recreatives en zones vulnerables. En aquesta línia, s'estan provant pilots per monitoritzar hàbitats on la presència de visitants pot generar impactes significatius, amb l'objectiu de compatibilitzar el gaudi del medi amb la preservació dels valors naturals del massís.

En concret, el projecte ha ampliat el tipus de tecnologia i els usos analitzats per abordar activitats especialment sensibles, com l'espeleologia i l'escalada. Mitjançant sensors lumínics, equips acústics i sistemes de captura i anàlisi automatitzada d'imatges, es busca entendre la freqüència, la distribució temporal i el potencial impacte d'aquestes pràctiques sobre colònies de ratpenats i sobre espècies d'ocells nidificants de penya-segats. El valor d'aquest enfocament és que aporta dades continuades i comparables, útils tant per a la regulació i la vigilància com per orientar campanyes de sensibilització, amb l'objectiu de garantir un equilibri sostenible entre l'ús públic del medi i la preservació dels valors naturals del massís. En aquest desplegament, la implicació del Centre Excursionista de Terrassa ha estat especialment valuosa, tot donant suport a la instal·lació dels dispositius a les coves i reforçant el paper dels actors locals (i, especialment, de les persones usuàries d'aquests espais) en les tasques de monitoratge de la biodiversitat.

En paral·lel, la segona fase s'inscriu en un marc més ampli del programa. A l'Estat, Tech4Nature disposa d'un altre pilot als Parcs Natural i Nacional de Sierra Nevada, mentre que a escala internacional, aquesta fase compta també amb pilots en altres cinc països: Mèxic, Brasil, Kenya, Turquia i la Xina. A més, s'ha anunciat l'elaboració d'un estudi de referència sobre els aspectes legals i ètics del monitoratge digital en àrees protegides, que es duu a terme en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'estudi analitza el marc jurídic vigent (a escala espanyola, europea i internacional) sobre l'ús de tecnologies de monitoratge per a la gestió de la fauna i els visitants, i identifica els principis ètics essencials per garantir una recollida i un ús justos de les dades. Els resultats se sintetitzaran en directrius pràctiques per orientar els gestors dels espais naturals en la selecció i l'ús responsable de la tecnologia, aspecte especialment rellevant si es té en consideració que el desplegament de càmeres i altres dispositius de monitoratge en parcs amb una elevada afluència comporta, inevitablement, la recollida d'alguna informació personal, fet que exigeix una gestió acurada de la privacitat i la protecció de dades recollides.