Els tres ocells procedien d’un niu caigut que els Agents Rurals van rescatar el 10 de maig en el polígon Sud Magarola, d’Esparraguera. Davant la impossibilitat que els pares poguessin continuar amb la cria dels polls, van ser traslladats al Centre de Fauna de Torreferrussa, on es va continuar amb l’alimentació fins que els polls es van convertir en volanders.

Posteriorment, van ser traslladats a la seu de l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA) perquè agafessin musculació i complementar la criança fins a poder-los alliberar.

La merla blava es distribueix típicament en sectors muntanyencs de clima mediterrani, especialment en indrets secs, termòfils i amb relleu accidentat, tant d’interior com en penya-segats marins. És una espècie habitual a les pedreres, ja estiguin actives o no, i en zones sense un entorn rocós abrupte pot arribar a ocupar edificis com masos, corrals, runes i, fins i tot, edificis en nuclis urbans. A Catalunya, tot i que les màximes densitats es troben principalment a la serralada Prelitoral a les terres de l'Ebre, al Priorat i al sector sud-oest del Baix Camp, també destaca la seva presència al Parc del Garraf. 

El dipòsit controlat de la vall de Joan s’està transformant, un cop finalitzades les obres de clausura, en un espai amb una gran diversitat d’ocells perquè és un espai obert seminatural. La dominància dels espais oberts, coberts per herbassars i no per vegetació arbustiva i arbòria, permet que moltes espècies d’aus trobin aliment i, fins i tot, un lloc per criar. Aquests espais oberts es converteixen en ambients singulars en un entorn com el massís del Garraf, on predominen les atapeïdes formacions arbustives de garric i margalló. 

Així, la vall de Joan és un ambient singular, on la seva naturalització ha implicat la generació d’un espai obert que ha permès la presència i cria d’espècies d’alt valor de conservació. Actualment, s’ha detectat la presència de fins a 57 espècies d’aus, destacant, per la seva raresa o interès, el botxí (Lanius meridionalis), l’àliga cuabarrada (Aquila fasciata), el tallarol trencamates (Sylvia conspicillata), la merla roquera (Monticola saxatilis), la merla blava (Monticola solitarius), la cogullada fosca (Galerida theklae) o el bitxac comú (Saxicola torquatus).

La vall de Joan és un antic dipòsit controlat de residus, que des del 1974 fins al 2006 va rebre 26,6 milions de tones de residus. La clausura i el segellat de l'antic dipòsit, així com la recuperació de l'enclavament, han estat un repte en matèria de recuperació ecològica per al territori metropolità, que han servit per recuperar un espai natural marcat en el Parc del Garraf, i l’han convertit, a més, en un exemple d’economia circular per la seva capacitat d’aprofitar el biogàs resultant dels residus i convertir-lo en energia.