Guilleries-Savassona En el marc d’un acord de custòdia entre una finca privada i la Societat Catalana d'Herpetologia i amb la col·laboració de l’Espai Natural
La Societat Catalana d'Herpetologia crea hàbitats aquàtics prop del pantà de Sau, a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, per garantir la conservació d'amfibis
Construcció d'una bassa amb els voluntaris. Autor: Oriol Baena / SCH
23/02/2022
La Societat Catalana d’Herpetologia (SCH), en col·laboració amb la propietat i el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, adscrit a la Diputació de Barcelona, i gràcies al finançament de la Generalitat de Catalunya, ha realitzat diverses jornades de voluntariat durant el darrer any, una d’elles oberta al públic general, el 13 de febrer a Mas Francesc. Aquestes jornades han servit per, entre d'altres, crear dues basses per a fauna i flora aquàtica en una zona única en biodiversitat com són els entorns del pantà de Sau.
La recuperació d’hàbitats aquàtics en aquest indret és estratègica per a la conservació de les espècies en l’àmbit català, en una zona especialment rica, on es troben espècies mediterrànies i eurosiberianes. En paral·lel a aquesta acció, la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH) duu a terme, juntament amb el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, el seguiment de l'estat de les poblacions dels amfibis de tot l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, i té previst durant el 2022 fer altres jornades de voluntariat així com tallers d'educació ambiental per a infants i sortides naturalístiques.
Els amfibis destaquen en l'àmbit global per ser un dels grups de fauna més amenaçats i amb majors taxes d'extinció en l'actualitat. En l'àmbit osonenc hi ha espècies com el gripau d’esperons, espècie de distribució àmplia a Catalunya però que ha patit algunes extincions locals: la granota roja, amb algunes de les poblacions a menor alçada del país, el tritó verd, absent a bona part de Catalunya, entre moltes altres. Per tal de frenar aquests processos de pèrdua de biodiversitat és essencial procurar per la conservació de llurs hàbitats: les basses i estanyols. Aquestes no només acullen poblacions d'amfibis amenaçats sinó també multitud d'organismes, des de libèl·lules, plantes, algues, insectes pol·linitzadors, etc.
En les darreres dècades, el paisatge agrari de la plana i els contraforts muntanyencs del seu voltant, i en general el català, han patit canvis substancials. Hem vist com el ramat desapareixia completament de molts municipis, com desapareixia el petit regadiu de l'horta de subsistència i com se substituïen pràctiques agrícoles per processos molt més industrialitzats. Aquests canvis han comportat l'abandonament de multitud de punts d'aigua seminaturals, com bassiols per abeurar bestiar o basses de reg per regar hortes. Aquest fet, sumat a l'increment en la irregularitat de les pluges, ha posat en escac a molts organismes que depenen de l'aigua per viure.
La Societat Catalana d'Herpetologia (SCH), fundada el 1981 per estudiar i conservar les poblacions d'amfibis i rèptils, s'encarrega de frenar aquests processos de pèrdua d'espècies i a estudiar l'abast d'aquests canvis. Durant l'any 2018 ha dut a terme la restauració de nombrosos punts d'aigua a tot el principat, mitjançant la custòdia del territori i el voluntariat ambiental. El 2021 va signar un acord de custòdia amb una propietat privada de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona per gestionar una petita finca a Sant Romà de Sau, on hi desenvolupa un projecte de recuperació de punts d'aigua.
This website only uses its own cookies for technical purposes, it does not collect or transfer personal data from users without their knowledge. However, it contains links to third-party websites with privacy policies that are different from those of the Barcelona Provincial Council, which you can decide whether to accept or not when accessing them. Visit our Privacy Policy