L’objectiu de l’estudi és actualitzar la informació sobre la distribució dels peixos del Parc del Montnegre i el Corredor i realitzar una diagnosi del seu estat de conservació. Amb aquesta finalitat s’han realitzat censos poblacionals i una anàlisi de l’abundància, estructura i distribució de la ictiofauna. Per analitzar l’evolució de les poblacions, els resultats s’han comparat amb la informació prèvia recollida a l'Avaluació de l'estat de la ictofauna del Parc del Montnegre i el Corredor (anys 2014 i 2016. Memòria tècnica) i en l'Estat de la ictiofauna de les rieres del Montnegre i el Corredor (Informe tècnic. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona, 2007)​​​​​​.

En total, es van mostrejar 21 estacions de la xarxa de seguiment, distribuïdes per les rieres d’Olzinelles, Montnegre, Fuirosos i Ramió. Els mostrejos es van dur a terme durant el mes de juny del 2022, durant els quals es va efectuar un cens amb pesca elèctrica i es va enregistrar l’estat hidrològic de cada estació. Només una part de les estacions de seguiment van tenir unes condicions hidrològiques suficients per realitzar el mostreig, majoritàriament corresponents a les zones ja prèviament identificades en anys anteriors com a punts amb aigua permanent. Les rieres del massís del Montnegre són típics cursos d’aigua mediterranis i solen portar aigua de tardor a primavera, però a l’estiu gran part del seu curs queda completament sec. Tan sols en alguns trams es manté un mínim nivell d’aigua permanent que permet la presència de poblacions de peixos. Aquest estiu ha estat especialment sec, motiu pel qual s’han hagut de realitzar aportacions d’aigua en alguns punts de la riera de Fuirosos per preservar les espècies de peixos detectades.

Únicament es van capturar peixos a la conca de la riera de Fuirosos, on es van detectar les tres espècies autòctones que habiten les rieres del massís del Montnegre, el barb de muntanya (Barbus meridionalis), la bagra (Squalius laietanus) i l'anguila (Anguilla anguilla). També es van pescar tres espècies introduïdes: el peix sol (Lepomis gibbosus), la carpa (Cyprinus carpio) i el carpí (Carassius auratus). Aquestes espècies són utilitzades en aquariofília, en pesca esportiva o com a presa d’espècies depredadores, i generen impactes en les espècies autòctones i els seus hàbitats. L’espècie més àmpliament distribuïda va ser el peix sol present en cinc estacions, seguida de la bagra i el barb de muntanya, que van aparèixer en dues estacions, i l’anguila, en una. La carpa es va localitzar a l’embassament de la Brinxa i el carpí al pantà de Can Riera.

Comparant els resultats de l’any 2022 amb les dades dels anteriors seguiments, destaca una reducció de la distribució dels peixos, amb la desaparició de les poblacions de la riera de Ramió. Pel que fa a l’evolució de la densitat de les poblacions de les espècies autòctones a la riera de Fuirosos, hi ha un augment de l’abundància i biomassa del barb de muntanya, que se situa per sobre de les mitjanes d’anys anteriors, i, contràriament, un descens moderat de la bagra. En vista dels resultats obtinguts, les mesures de gestió que es proposen són continuar realitzant un monitoratge de l’estat hidrològic de les rieres durant l’estiu i centrar els esforços dels futurs seguiments dels peixos únicament a la riera de Fuirosos, amb censos poblacionals cada 2-3 anys.

L’estudi l’ha dut a terme el biòleg especialista en ictiofauna Enric Aparicio, amb la col·laboració dels guardes i l’equip tècnic del Parc del Montnegre i el Corredor en els treballs de camp.