La recuperació de l’antic camí s’ha fet a causa del mal estat del camí d’accés al dolmen i l’erosionabilitat del terreny, un turó amb poca vegetació i força pendent. Així, s’ha recuperat un camí de 121 metres (21 més que l’anterior) amb un pendent més suau que el camí que es feia servir fins ara, que tenia trams de més del 29 % de pendent. L’objectiu és que els visitants facin servir a partir d’ara aquest nou accés més planer i evitar el deteriorament dels entorns del dolmen.

El camí té un inici de terreny dur de granit on s’han instal·lat escales de fusta i tanques de pi tornejat. En el segon tram s’ha estabilitzat el marge i s’ha instal·lat una passera de fusta amb una escala d’accés. En el tercer tram s’han restaurat esglaons de pedra, se n’han afegit i s’han reduït les alçades. Així mateix, també s’ha col·locat una tanca de fusta de pi tornejat per dirigir els visitants cap al dolmen.

Un dolmen format per 7 megàlits verticals

El dolmen de Vallgorguina, o també anomenat de Pedra Gentil, està situat al municipi de Vallgorguina, al Vallès Oriental, i està catalogat com a BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) per la Generalitat de Catalunya. Està format per 7 megàlits verticals, que suporten un gran bloc megalític superior horitzontal. Els 7 megàlits verticals no són tots d'una única peça, sinó que 3 consten d'una gran pedra i una altra petita pedra superior juxtaposada, un d'ells consta de 3 parts (base inferior, gran pedra central i petita pedra superior). La seva alçada exterior és d'1,53 metres (interior: 1,28 metres).

La disposició dels megàlits és de forma circular, amb una distància entre ells que oscil·la entre els 20 i 39 centímetres, deixant una gran obertura entre dos megàlits, de 81 centímetres, com a porta d'entrada. El gran megàlit superior horitzontal està partit per la meitat, amb una certa separació entre les dues parts (25 centímetres). La longitud màxima és de 3,16 metres i l'amplada de 2,54 metres.

Hi ha poc coneixement sobre la història del dolmen, ja que mai no ha estat excavat o documentat arqueològicament. Es creu que va ser construït entre el 3500 a.C i el 2000 a.C. Els historiadors, en general, creuen que el dolmen sempre ha estat en aquest emplaçament, ja que no hi ha proves documentals que el dolmen hagi estat traslladat des d'un altre lloc. Entre la poca documentació existent, figura que el 1855 es va fer una restauració del dolmen, a càrrec de Josep Pradell, el propietari del terreny, sent la primera restauració d'un dolmen a Catalunya que se'n té notícia.