El mapa es pot descarregar en format shape des de la web del Grup de Recerca de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació (GEOVEG) de la Universitat de Barcelona (UB), que és l’equip que ha coordinat els treballs. L'autor de la cartografia és el botànic Cèsar Gutiérrez. També està disponible a la web del Parc del Montnegre i el Corredor i a la web Conservació de la biodiversitat a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Per obrir aquest format de mapa, cal disposar d’un programa de visualització de cartografia (SIG).

El mapa proporciona informació cartogràfica estructurada en dues capes, una de polígons i una altra de punts, les quals duen la informació dels hàbitats CORINE (U) i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC). Per facilitar-ne l'ús i la consulta, en el format de descàrrega s'ha unificat la cartografia en una sola capa (polígons i punts). L'àrea mínima dels polígons establerts és de 2.000 m² mentre que els hàbitats que ocupen una mida inferior s’han representat amb punts. A la memòria del mapa es poden consultar altres detalls tècnics de l’aixecament cartogràfic.

Durant aquests sis anys de treball s’han delimitat un total de 6.820 polígons i de 1.789 punts. S’han reconegut 136 hàbitats CORINE i 17 hàbitats d’interès comunitari (HIC), tres dels quals són prioritaris. La memòria de treball especifica, per a cada hàbitat CORINE, quants polígons i punts s’han cartografiat, quina àrea total ocupen, el seu estat de conservació, alguna peculiaritat de l’hàbitat dins del Parc, si li correspon un HIC i si és prioritari. La mateixa informació s’especifica a la taula d’atributs dels mapes.

Aquesta cartografia de detall pot tenir diferents aplicacions per a la gestió i la conservació tant dels hàbitats cartografiats com de les espècies reals i potencials que hi habiten, així com estudis de connectivitat i d'ecologia del paisatge, entre d’altres. A primer cop d’ull, destaca el caràcter altament forestal del Parc amb predominança de les suredes i els alzinars. En els casos en què conviu més d'un hàbitat en un únic polígon i no es poden destriar, el codi que s’ha atorgat al polígon fa referència a l'hàbitat dominant, mentre que aquell/s secundari/s és/són representat/s com a punt situat dins d'aquest mateix polígon.