Els briòfits són petites plantes terrestres que comprenen organismes molt populars com ara les molses i d’altres grups menys coneguts com les hepàtiques i els antocerotes. Representen el segon grup de plantes terrestres quant al nombre d’espècies i ocupen gairebé tots els ecosistemes terrestres, però són unes plantes que popularment han passat força desapercebudes.

Les seves funcions ecològiques són diverses, com la formació del sòl i la protecció d’aquest enfront l’erosió, la creació d’hàbitats per a diversos grups d’organismes tant vertebrats com invertebrats (artròpodes, tardígrads, diatomees o amfibis), i un recurs tròfic o material de construcció de nius per alguns ocells, entre d’altres. També s’utilitzen com a bioindicadors i per extreure’n substàncies d’interès farmacològic.

Catalunya és un dels territoris de la península Ibèrica on, en conjunt, es coneix millor la seva flora de briòfits. Tot i això, aquest coneixement és molt desigual per als diferents espais naturals, amb àrees molt ben conegudes i d’altres amb un nombre de dades notablement inferior. En el cas del Montnegre, el coneixement briològic ja era força complet gràcies al catàleg de briòfits elaborat per Rosa Maria Cros i publicat l’any 1985. En canvi, per al Corredor hi havien moltes menys dades. Per aquest motiu s’ha encarregat l’actualització del catàleg de briòfits del Parc del Montnegre i el Corredor, reunint les dades bibliogràfiques i completant-les amb noves prospeccions, especialment al sector del Corredor.

Actualment, el catàleg de briòfits del Parc consta d’un total de 199 tàxons entre espècies i subespècies. El número d’espècies conegudes per al Montnegre gairebé no ha variat de 187, en canvi l’increment d’espècies al Corredor ha estat notable, passant de 20 a 82. L’autor és el botànic i briòleg Miquel Jover, del Grup de Flora i Vegetació de la Universitat de Girona.

L'hepàtica Sphaerocarpos europaeus, novetat a la província de Barcelona

El catàleg aporta 8 tàxons que no havien estat citats anteriorment dins dels límits del Parc, dels quals 2 són hepàtiques i 6 molses. La més destacada seria l’hepàtica Sphaerocarpos europaeus la qual constitueix una novetat per a la província de Barcelona. Altres 7 tàxons (Atrichum angustatum, Barbilophozia barbata, Cryphaea heteromalla, Dialytrichia mucronata, Grimmia laevigata, Grimmia lisae i Tortella nitida) són novetats per a la brioflora del Parc. També s’ha trobat una espècie al·lòctona, la molsa Campylopus introflexus.

No s’han retrobat dues espècies típiques de fusta morta -Tetraphis pellucida i Lepidozia reptans- que havien estat trobades a la roureda culminant del Montnegre per la Dra. Rosa Maria Cros als anys vuitanta del segle passat. Les causes poden ser o bé la seva extinció, ja que són espècies que viuen sobre fusta morta que es manté humida durant llargs períodes de temps, o bé que les dimensions reduïdes en dificultin la localització.

Els briòfits més comuns al Parc

Els briòfits més comuns al Parc del Montnegre i el Corredor són molses com Hypnum cupressiforme, Scleropodium touretii, Pseudoscleropodium purum, Brachythecium rutabulum o Fissidens taxifolius, entre moltes altres. Quant a les hepàtiques, les espècies més abundants són hepàtiques folioses com Frullania dilatata o Radula complanata, i també algunes hepàtiques tal·loses com Reboulia hemisphaerica o Conocephalum conicum.

D’altres espècies, en canvi, tenen una presència molt més restringida en el context de Catalunya, o almenys a les comarques amb un clima mediterrani. Entre aquestes espècies hi hauria Sphaerocarpos europaeus o Myriocoleopsis minutissima. Es tracta, per tant, de les espècies de més valor de conservació atès que la seva desaparició suposaria una reducció notable de la seva distribució a escala regional.

El coneixement actual mostra una marcada asimetria en el nombre d’espècies conegudes entre el Montnegre i el Corredor: 187 espècies al Montnegre i 82 al Corredor. Les causes d’aquesta dissimetria entre els dos sectors poden ser una major intensitat de prospecció al Montnegre, però també a l’extensió inferior del Corredor i a les característiques ambientals més variades del Montnegre, tant abiòtiques (geològiques i climàtiques) com biòtiques (hàbitats).

El document es pot consultar amb accés lliure al catàleg col·lectiu dels centres de documentació de la Xarxa de Parcs Naturals (Koha) i en aquest enllaç.