Un mosquiter comú siberià, espècie més destacada en la jornada d’anellament del Parc Fluvial del Besòs a Montcada
Mosquiter comú siberià. Autor: Xavier Larruy
La jornada d’anellament científic d’ocells a la zona amb canyissars de depuració que es va fer el dissabte 19 d’octubre davant de la depuradora de Montcada i Reixac va servir per capturar i anellar vuitanta-cinc ocells de disset espècies diferents que s’alimenten a la llera del riu. L’espècie més apreciada per la seva bellesa fou el blauet (Alcedo atthis), del qual s’anellaren 4 individus, la qual cosa posa de manifest que es tracta d’un ocell amb una abundància remarcable al Parc durant la tardor, fins i tot a nivell català. A més, es va anellar un mosquiter comú siberià (Phylloscopus tristis), una espècie considerada com a raresa a la península Ibèrica.
L’activitat, organitzada per la Diputació de Barcelona, tenia finalitats científiques i divulgatives, ja que l’objectiu era millorar el coneixement que es té sobre la importància d'aquest espai per a la conservació de diverses espècies d’aus migradores i sedentàries i, al mateix temps, donar a conèixer aquests ocells a la ciutadania, així com la importància ecològica que té la vegetació que hi trobem.
També cal destacar l’anellament d’altres espècies aquàtiques hivernants, com ara una xivitona (Actitis hypoleucos) i cinc cueretes torrenteres (Motacilla cinerea). Pel que fa als ocells que només es veuen durant els passos migratoris i que passaran l’hivern a l’Àfrica subsahariana, la jornada fou més discreta, doncs ens trobem ja a finals d’octubre. Destaquen un mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), cinc boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i un balquer (Acrocephalus arundinaceus).
Els protagonistes de la jornada atesa la seva abundància foren els mosquiters comuns (Phylloscopus collybita), amb 36 exemplars anellats, un fet que demostra la importància del tram baix del Besòs per a aquesta espècie durant la tardor i hivern.
Després de ser anellat, cada ocell s’identificava i es tractava de determinar l’edat i el sexe, a partir de la forma i color del plomatge. També es prenien mesures biomètriques, com ara la longitud de l’ala, el pes i la quantitat de greix i múscul abdominals. A continuació, el biòleg i anellador Xavier Larruy explicava de forma didàctica els requeriments ecològics i les característiques de cada espècie mentre les mostrava perquè els participants tinguessin l’oportunitat d’observar de prop aquests ocells que costen tant d’observar pel seu comportament i mida petita. Finalment, els ocells eren alliberats novament al seu hàbitat.
Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals
Categoria: Biodiversitat, fauna, Educació ambiental, Gestió del medi, Divulgació, Parc Fluvial Besòs, ODS,